“Amb tres clauers guanyes igual que amb quinze diaris”

València / Barcelona“És senzill d’explicar. Amb la venda de tres clauers guanyes el mateix que amb quinze diaris, perquè el nostre benefici per un clauer és la meitat del seu preu, mentre que en el cas dels diaris i les revistes és el 20% i el 25%”. Amb aquesta senzilla comparació, Rolando Frediani, un dels sis treballadors del quiosc Colom de Barcelona, explica l’evolució viscuda per uns establiments que ja fa molts anys que van deixar de centrar-se en la venda de la premsa en paper.

La transformació d’aquests negocis l’exemplifiquen quioscos com el Colom, ubicat en un dels epicentres turístics de la capital catalana, la Rambla, on la venda de publicacions ha esdevingut residual. “Els objectes que més ens compren són polseres, clauers o imants”, remarca Frediani.

Aquest model empresarial els ha servit per mantenir una economia sanejada. “Nosaltres no estem a punt de tancar”, subratlla el treballador d’origen italià, que admet que la crisi econòmica també els ha obligat a reduir la plantilla. Amb tot, el quiosc Colom manté sis empleats, amb els quals pot estar obert fins a les 23 h.

Frediani no defuig el debat sobre el model turístic de la Rambla i, tot i assegurar que “amb molts esforços la venda de la premsa no arriba ni al 10% del negoci”, accepta les exigències municipals pel que fa a l’espai predominant que han d’ocupar les publicacions a l’establiment. “Nosaltres complim la normativa, però és difícil compartir el criteri de l’Ajuntament quan a nosaltres el turista ens dona la vida”.

Molt més pròxim al model defensat pel consistori és el Col·legi de Periodistes de Catalunya, que mitjançant una plantilla de 47 treballadors gestiona 13 quioscos, repartits entre el passeig de Gràcia, la plaça Catalunya i la Rambla, tres zones d’un atractiu turístic evident.

Punts de recollida d’articles

Des de l’entitat defensen la necessitat d’adaptar-se a l’evolució del mercat i afirmen que la millor fórmula és “la innovació”. Així ho diu el gerent del Col·legi, Martí Calsapeu, que explica que l’associació treballa amb l’Ajuntament per crear “un model de futur sostenible” en què els quioscos esdevinguin “un punt de servei als entorns comercials i socials”. Un concepte complex darrere del qual hi ha opcions tan planeres com convertir-se en punts de recollida d’articles comprats a internet.

“És un negoci que cal adaptar als nous temps però que encara té molt de recorregut com a punt de suport, tant pel que fa a la premsa, a la informació a la ciutadania i a les noves activitats que s’hi puguin dur a terme”, defensa Calsapeu, que també subratlla que en la tria del model per a cada quiosc un element de decisió és la “ubicació”.

Tot i la voluntat d’adaptació al medi, el gerent del Col·legi de Periodistes de Catalunya no renuncia a reivindicar “la cultura de lectura de pagament” i lamenta que “ens hem acostumat a no pagar per la informació”. Amb tot, Calsapeu obre la porta a l’optimisme i destaca un “cert creixement” en aquest sentit. A més, recorda que “encara hi ha molta gent que compra diaris en un quiosc. Fins i tot, l’interès per les revistes especialitzades i les col·leccions viu un petit rebrot positiu”, assegura el portaveu col·legial.