Dos cromos més per a l’àlbum d’ultres

Fer de la tara virtut és una estratègia més vella que l'anar a peu i ja la coneixia Manuel Fraga Iribarne quan, l’any 1960, es va empescar aquell eslògan publicitari genial i terrible al mateix temps: "Spain is different". Orgull de l’aïllacionisme i l'autarquia; molt hàbil. Hi pensava llegint la portada d’El Mundo d’aquest dilluns i aquest formós duet de titulars de portada que ens regalava, sobre Portugal i Romania: "La coalició conservadora guanya, però es dispara l’extremista Chega" i "El candidat europeista Dan frena l’auge de l’ultra George Simion". Paraules clau: extremista i ultra. En aquest tauler de joc global que mou cada dia més al pessimisme, ja tenim dos països més on la intolerància institucionalitzada i el discurs de l’odi guanyen posicions. Però els mitjans dominants a Espanya segueixen resistint-se a admetre que també en el seu territori proliferen opcions extremistes i ultres. Ho saben perfectament, però saben que és tabú escriure-ho, ja que això irritaria una part gens negligible dels seus lectors.

I, així, a l’àlbum de cromos dels grans involucionistes del segle XXI, el requadret corresponent a Espanya segueix sense estampeta i quan es parla de Vox, a la caverna es busquen maneres d’identificar-lo sense fer servir les paraules tabú. La tàctica més habitual és qualificar el PP de centredreta, per intentar fer creure aleshores que els d’Abascal són només dreta, a seques. Seria d’una miopia pròpia d’en Rompetechos si no fos que es tracta de cinisme ben conscient: si alguna cosa ha aconseguit Vox és precisament arrossegar el PP cap a una dreta que ja trepitja, ni que sigui amb incomoditat, els terrenys pantanosos dels ultres. Spain serà tan different com vulguin creure, però no s’escapa de tenir ultradreta i l’únic que és singular és que determinada premsa ho negui.