09/06/2017

De denigrar a lloar Jeremy Corbyn en només 18 dies

2 min
UN POLÍTIC DE LA VELLA ESCOLA El favorit per succeir  Ed Milliband al capdavant del laborisme, Jeremy Corbyn, defensa les idees socialistes dels anys 70 i 80.

BarcelonaAmb la mateixa tribulació que l'adúlter persistent –incapaç al final de fer quadrar totes les seves excuses en un corpus sòlid i coherent– també els diaris ofereixen, de tant en tant, el bonic espectacle de la inconsistència editorial. Ara, el que no és tan habitual és que només passin 18 dies entre un posicionament i el seu contrari. El cas en qüestió l'ha detectat el periodista Luis Tejero, a qui seria injust no citar.

Resulta que 'El País' editorialitzava, el 22 de maig, sobre l'amarga victòria –amarga per a ells, s'entén– de Pedro Sánchez a les primàries del PSOE. “El 'Brexit' del PSOE”, es titulava, i incloïa aquest paràgraf: “Finalment, Espanya ha patit també el seu moment populista. I ho ha patit en el cor d'un partit essencial per a la governabilitat del nostre país, un partit que, des de la moderació, ha protagonitzat alguns dels anys més pròspers i renovadors de la nostra història recent”. Consignava aleshores la desfeta dels socialistes francesos i reblava: “Un desastre semblant es veu a venir en el laborisme britànic, dirigit pel populista Jeremy Corbyn”.

Però vet aquí que el desastre no s'ha esdevingut i el candidat de l'esquerra ha aconseguit posar Theresa May contra les cordes. A l'editorial d'aquest divendres, el diari es posava estupend: “El laborisme, amb un missatge sense cops de volant, experimenta una important pujada i torna a ser una força amb la qual és necessària comptar”. Populisme? Desaparegut! Ara –que fan l'anàlisi honesta i no en clau de política interna espanyola– parlen ja de missatge ferm i decidit. I les comparacions amb Sánchez, esclar, s'han fet fonedisses.

És aquell pintallavis indiscret al coll de la camisa, el tiquet d'un restaurant oblidat al fons del bolso, el llibre que no vas veure que estava dedicat.