I després de les vacunes, les cremes solars

Quan era jove, l’inici del temps assolellat el marcava la publicitat que alertava que Ya es primavera en El Corte Inglés. La inevitable degradació fa que ara la primera suada canicular l’anunciï l’onada de missatges a les xarxes socials recomanant prescindir de les cremes solars perquè l’astre rei t’estima molt i, total, quin mal podria fer exposar-se hores a la seva primigènia abraçada. Depenent de la conspiració de torn, les malvades proteccions dels raigs UVA impedeixen la síntesi de la necessària vitamina D, que segons alguns il·luminats –no pel sol precisament– és suficient per impedir contraure malalties autoimmunes. Fins i tot s’arriba a afirmar que les cremes solars afavorien patir un melanoma, contra l’opinió del conjunt de dermatòlegs i oncòlegs.

Bona part d’aquest soroll es basa en un estudi científic seriós, però que ha estat interpretat de manera esbiaixada (i amb una metodologia discutida). Els qui criticaven aquesta publicació assenyalen una hipòtesi plausible: si els que fan servir cremes solars desenvolupen més melanomes que els que no ho fan és per la senzilla raó que aquests últims s’abstenen majoritàriment d’exposar-se continuadament al sol. L’estudi, a més, no avaluava si els usuaris de cremes les havien fet servir de manera correcta i freqüent o bé havien confiat que la potinga les protegiria durant tota la torrefacta jornada. Seria com dir que els cascos de moto són perjudicials perquè entre la gent que no té casc (perquè no té moto) la incidència d’accidents sobre dues rodes és menor, o perquè alguns eixelebrats confien tant en la protecció del casc que es posen a 180 quilòmetres per hora per l’autopista. L’escepticisme és com prendre el sol: saludable en dosis adequades, fins que deixa de ser-ho en cas d'excés i un acaba amb la pell, o el cervell, com una gamba.