Mèdia 21/11/2020

Un diari especial per celebrar els deu anys de l’ARA

Diumenge que ve es distribuirà una edició de col·leccionista per repassar la primera dècada del diari

àlex Gutiérrez
4 min
La redacció de l’ARA arriba aquest 2020 als seus deu anys d’història.

BarcelonaFa deu anys es va posar en marxa l’ARA amb la promesa d’anar a buscar el món que venia i, certament, ha sigut una dècada intensa i convulsa. De canvi i de transformació. De repensar el sistema i d’adaptar el vell periodisme a les noves formes de comunicació. Per celebrar l’aniversari, el diari publica diumenge que ve, dia 29, un número especial que examina com hem canviat, en aquests deu anys, a partir de deu testimonis. Són deu històries diverses i plurals de persones que han estat protagonistes en algun moment o altre de l’actualitat.

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

“L’ARA fa deu anys consolidat com un referent principal de la informació rigorosa, la innovació i el fotoperiodisme del país -explica la directora del diari, Esther Vera-. Ja fa molt de temps que els lectors saben que la informació lliure i de qualitat és de pagament i que la redacció de l’ARA només es deu als seus lectors, que són també la seva raó de ser i la seva principal font d’ingressos”.

L’aniversari se celebra en plena turbulència, segons reflexiona Vera: “Aquest ha sigut un any difícil, però estem acostumats a remar contra corrent. Gràcies a la capacitat d’adaptar-nos a la realitat hem continuat fent informació de qualitat, compromesa socialment i lliure. Ens hem transformat i hem tirat endavant gràcies a la nostra capacitat d’innovació i l’adaptació al món digital amb les nostres dues edicions, de paper i online”.

L’ARA arriba als deu anys amb 40.000 subscriptors, que és la principal fortalesa del projecte periodístic. “Tenim una redacció i una empresa cohesionada i un consell d’administració respectuós i coherent que ens dona suport en els moments més complicats -diu Vera-. Gràcies a tots hem aconseguit superar la primera andanada del covid sense ajustos de plantilla ni EROs o ERTOs, la qual cosa ens satisfà molt”.

Mirant enrere... i endavant

Al suplement especial de diumenge que ve el diari reuneix de nou Ada Colau, Carme Forcadell i Leo Anselmi, que van compartir un reportatge l’any 2015 titulat “Del carrer a les institucions”. Ara s’han retrobat per analitzar els canvis des d’aleshores en el món de l’activisme i la intervenció política. Una altra reunió, aquesta de familiar, és la de tres dels directius de Grifols: el pare, l’oncle i el fill, per parlar d’una de les empreses catalanes més exitoses i amb més presència al món.

L’especial, de 64 pàgines, permet veure també quines expectatives no s’han acomplert (encara). Per exemple, fa set anys el diari entrevistava el doctor Bonaventura Clotet, que es mostrava esperançat davant la perspectiva de trobar una vacuna contra el VIH que no s’ha acabat materialitzant però ara n’està buscant una altra, aquest cop contra el covid. I un fracàs col·lectiu d’aquesta etapa és la pèssima gestió dels refugiats. La qüestió s’aborda en una conversa franca amb Òscar Camps, d’Open Arms, de qui en va parlar el diari el 2016 en un dels primers reportatges sobre l’organització amb motiu d’aquest drama humanitari.

Els més joves, esclar, són els que acusen més els canvis d’aquesta dècada. Començant per la Graciela, la primera nena nascuda el 2010 -ara ja quasi adolescent- que apareixia a la primera portada de l’ARA, al costat del doctor Broggi, simbolitzant la història i el futur del país. O Aitor López, de qui el diari va parlar-ne quan va aconseguir un 10 a la selectivitat. Actualment és metge i, en la seva entrevista, reflexiona sobre el fet d’haver captat l’atenció mediàtica en un moment tan delicat de la vida com el pas a la vida adulta. I Marina Comas, l’actriu que va debutar al cinema als 14 anys amb Pa negre, explica com ha viscut la seva vida en el sector de la cultura des d’aquell ja llunyà 2010. A banda dels reportatges en paper, l’equip d’interactius ha preparat un especial que aplega tot aquest material.

La pandèmia, això sí, ha obligat a reformular algunes de les tradicions relacionades amb els aniversaris de l’ARA. D’aquesta manera, el concert d’Els Amics de les Arts que estava previst per al 2 de desembre al Palau de la Música s’ha traslladat al 22 de febrer. Les entrades adquirides segueixen sent vàlides. I, pel que fa als premis Ignasi Pujol i Tatiana Sisquella, s’anunciaran el pròxim 28 de novembre, en un vídeo que substituirà la clàssica Nit de l’ARA presencial. Serà el moment de conèixer les dues iniciatives, en l’àmbit econòmic i social, que s’alcen amb uns guardons que arriben ja a la seva setena edició.

El diari de diumenge 29, a més, ofereix la possibilitat d’adquirir el disc de La Marató de TV3, que enguany és ben eclèctic, ja que hi participen des de joves com ara Intana o els finalistes de l’última edició d’ Operación Triunfo fins a artistes tan consagrats com ara Rozalén, Nil Moliner o David Otero, guitarrista d’El Canto del Loco.

Un suplement per celebrar els 80 anys de Raimon

El cantant Raimon fa 80 anys el 2 de desembre i l’ARA ho vol celebrar dedicant un dossier a aquesta figura cabdal de la cultura catalana. Antoni Bassas li fa una entrevista reposada i de trajectòria, on el de Xàtiva no defuig els temes polítics i reflexiona sobre el seu llegat. Es tracta d’una conversa de mirada llarga, en la qual el cantant fa una autoreflexió profunda. Una doble pàgina repassarà quines són les 10 fites musicals del cantant: s’hi parla dels discos imprescindibles i que ja formen part del paisatge sonor del país, però també de curiositats com ara l’impacte que va tenir en la seva veu -i en la seva música- el fet de deixar de fumar.

Al suplement també hi participa Antoni Batista, amic personal, biògraf, musicòleg i expert en Raimon, fins al punt que fins i tot li cantava a ell les cançons abans de publicar-les i aleshores el periodista les passava a pentagrama. En aquest especial traçarà un resum de la seva intensa biografia, a partir dels episodis més significatius de la seva trajectòria, com ara el recital-míting al campus de polítiques de Madrid, 18 de maig a la Villa, del 1968, o el concert del Palau dels Esports de Barcelona del 1975, o també el recital estètic al Palau Sant Jordi, amb motiu dels 30 anys d’Al vent, dels 1993, amb el quadre de Miró al fons.

stats