El 'Diario de Sevilla' es posa a cent amb Turull genuflex

Sabem, perquè ens ho explica el nou testament, que Jesucrist abraçava els humils i perdularis, sense importar la seva condició. Fins i tot en el moment de morir, segons el relat, diu als lladres que el flanquegen a la creu que seuran amb ell al Regne del seu pare. Com serà d’infinita, la bondat de Déu, que no només comprèn i estima leprosos, lladres, prostitutes i altres proscrits. Gràcies al Novíssim Testament que és el Diario de Sevilla, sabem també que fins i tot i àdhuc és capaç de mirar als ulls els independentistes catalans i no voler-los-hi arrencar. Diu el titular del rotatiu: “Un separatista català davant del Senyor del Gran Poder a Sevilla”. Tremenda notícia, d’abast universal. La primera frase de la peça és “Tots tenen cabuda davant la mirada tendra, mansa i misericordiosa del Senyor del Gran Poder”. I la segona, per si no havia quedat clar: “Absolutament tots”.

L’article detalla que Jordi Turull va estar durant una hora fent cua “molt discretament”. S’agraeix que l’exconseller no anés amb malles de lleopard o samarreta hippy psicodèlica i certament cal traslladar-ho al lectorat. Per explicar qui és, el defineixen com a “pota negra” del Procés i habitual “a les peregrinacions al refugi belga de Puigdemont, el delinqüent fugat en el maleter d’un cotxe després de proclamar sense èxit la República de Catalunya”. I cap al final, a manca de més fato informatiu, insisteixen en la seva tara monstruosa i, un altre cop, com genuïnament sorpresos, recorden que va fer cua “discretament”.  Arribats a aquesta acumulació de fel, a un només li queda la vana esperança —i al tercer dia va ressuscitar— que aquest Senyor del Gran Poder el demostri. Que baixi d’allà on el tinguin exposat i li clavi un beatífic calbot a qui ha gastat tanta tinta en malvolences i li etzibi: “Tu no has entès gairebé res del missatge, oi?”.