Felip VI és l’autèntic Rei Sol, i no pas Lluís XIV

Axioma: qualsevol acte en el qual fa acte de presència el rei deixa de versar sobre l’acte i passa a fer-ho sobre la presència del rei. Qui li fa costat, qui el planta, quina referència obliqua fa a la delicada situació del seu pare, quantes dents mostren els somriures d’aquells que el saluden... Volkswagen va aprofitar l’acte dels 70 anys de Seat per confirmar que fabricarà a Catalunya els seus cotxes elèctrics petits. Però dels tres diaris de Madrid que tracten el tema en portada, els tres posen en primer pla Felip VI. El Mundo i La Razón, esclar, ho fan per criticar el desaire del Govern. “La Generalitat planta el rei davant de l'inversor europeu més important”, titula el primer d’aquests diaris. A El País, en canvi, miren de suturar les recents desavinences entre casa reial i PSOE. “El govern [central] fa costat a Felip VI”, titulen, amb una foto molt enginyosa, però també molt llepa: s’hi veuen polítics i executius i, sobresortint, els 197 centímetres d’alçada del rei. A la dreta de la imatge, al fons, hi ha un quadre de Barcelona on es veuen alguns dels minigratacels del districte 22@ i, també despuntant, la icònica i supositòria silueta de la torre Agbar. La metàfora gràfica i laudatòria és evident.

Mentrestant, a Catalunya només La Vanguardia obre amb la plantada de la Generalitat. El Punt Avui i l’ARA releguen aquest gest simbòlic al subtítol i El Periódico directament ni el consigna en el seu titular principal de primera pàgina.

Lluís XIV va adquirir el nom del Rei Sol arran d’una actuació, als quinze anys, en el Ballet de la Nuit: hi encarnava Apol·lo, déu grec del Sol. A Espanya, però, el Rei Sol és Felip VI. D’una banda, per les plantades que acumula. De l’altra, per la seva capacitat –amb la inestimable col·laboració de la premsa cortesana– d’eclipsar qualsevol acte només amb la seva presència.