Mèdia 12/03/2021

Hiperconnectats per la pandèmia

El confinament i el teletreball han fet augmentar les hores de connexió als aparells electrònics i han modificat hàbits de consum

4 min
Una dona teletreballant a casa seva
Disponible en:

El confinament pandèmic del 2020 ens ha abocat al teletreball, a les videotrucades i a les compres per internet, a renovar l’equipament tecnològic i a abraçar la connectivitat. Ho sabíem cadascú de nosaltres, ens ho indicaven les xifres de trànsit de dades de les operadores de telefonia i ara ens ho confirma l’edició 2020 de l’enquesta Navegantes en la red, l’estudi més veterà i amb una mostra més àmplia dels que es fan a l’Estat sobre l’ús de productes i serveis tecnològics a la llar.

Gairebé la meitat dels internautes espanyols de més de 14 anys asseguren estar connectats constantment a la xarxa de manera activa; afegint-hi els que diuen que s'hi connecten diversos cops al dia, la xifra suma gairebé la totalitat (92,3%) dels més de 24.000 entrevistats per l’Associació d’Investigació en Mitjans de Comunicació (AIMC), l'entitat promotora de l’enquesta. També ha augmentat el temps de connexió, que l’any 2020 va arribar als 252 minuts diaris, per sobre dels 235 minuts del 2019.

Dispositius

L’increment en el temps d’ús afecta tots els dispositius, però l’aparell protagonista continua sent l'smartphone, que el 93% dels internautes utilitzen en algun moment i que és el mitjà principal de connexió per al 48% d’ells. El segueixen l’ordinador portàtil (71% de possessió, 24% de dominància) i el de sobretaula (51% i 22%, respectivament; és el que ha perdut més pes). Gairebé la meitat dels participants (47,6%) disposen de tauleta, tot i que només un 5% la tenen com a terminal de connexió principal.

És especialment destacable la presència dels televisors connectats: un terç dels internautes accedeixen a la xarxa amb la pantalla més grossa de casa. També apareixen amb força els nous dispositius anomenats intel·ligents, com altaveus i rellotges, esmentats en els dos casos per un 12% dels enquestats.

Sis de cada deu participants en l’estudi diuen haver renovat l’equipament tecnològic domèstic des del principi de la pandèmia: un 26% han canviat de mòbil, un 25% d’ordinador, un 22% han millorat la connexió a internet i un 17% han comprat un televisor connectat.

Sense relació directa amb el covid, s’observa una expansió de la domòtica: un terç dels consultats diuen tenir a casa almenys un aparell controlat per internet. Els més habituals són les càmeres de videovigilància, les bombetes i els aspiradors, tots amb taxes de penetració al voltant del 12%, però també hi ha endolls, termòstats i persianes.

Serveis

La gran majoria dels entrevistats creuen que amb la pandèmia aprofiten millor les possibilitats de la xarxa. El servei estrella són les videoconferències, que el 2020 van fer servir gairebé la meitat dels enquestats, el doble que un any abans. Aquestes videotrucades poden ser tant per motius personals (75%) com laborals (60%) o d’estudi (28%), però la plataforma més popular per fer-les és WhatsApp (68%), seguida de Zoom (43%), Microsoft Teams (31%), Skype (30%), Google Meet (25%) i Facetime (exclusiva d’Apple, 14%).

El consum audiovisual també ha crescut considerablement i ara tres de cada quatre llars estan subscrites a alguna plataforma de vídeo a la carta com Netflix i Filmin; un 47% tenen televisió de pagament de la seva operadora de telefonia, i el 6% paguen el servei premium d’alguna emissora de TV. En general, un 44% dels internautes de l’Estat veuen cada dia la tele per internet, i un 31% hi escolten la ràdio.

La música a la carta també guanya presència, amb un 61% d’ús (34% sovint) i un domini clar de Spotify, que és el servei que trien vuit de cada deu usuaris, seguit d’Amazon Music amb el 31%. En canvi, tant les descàrregues de vídeo com les de música han baixat respecte a l’any anterior.

Entre els usuaris de xarxes socials, l’opció hegemònica a Espanya continua sent Facebook (74%), però ha perdut 12 punts en tres anys, mentre que la segona, Instagram (62%), n’ha guanyat 15 en el mateix període. La meitat dels internautes són a Twitter, la que ha crescut més en termes relatius, i un terç a LinkedIn, mentre que el nouvingut TikTok entra al rànquing amb un 13% d’usuaris.

Hàbits d’ús i de consum

Més enllà dels aspectes esmentats, l’enquesta d’AIMC reflecteix una evolució notable en els usos quotidians d’internet. El més visible és la preferència, o si més no conformitat, pel teletreball. El 83% dels enquestats diuen ara que si poguessin triar, treballarien des de casa almenys la meitat del temps; un 24% voldrien fer-ho sempre; i només un 5% prefereixen tornar a la feina. Cal matisar que el 58% dels consultats consideren que poden fer perfectament la feina sense sortir de casa. Un 60% creuen que molts dels teletreballadors actuals ja no tornaran a l’empresa quan la pandèmia vagi de baixa.

El comerç electrònic també s’ha disparat: gairebé un 40% dels participants afirmen fer per internet la majoria de les compres, sis punts més que fa un any, amb la roba (57%) i l’electrònica (56%) com els productes més comprats. Però la compra que ha pujat més és la d’alimentació (un 43%, gairebé 13 punts més en un any). Malauradament també han pujat, gairebé en la mateixa proporció, els jocs d’atzar com loteries i apostes. Vinculat a aquest creixement de la compra per internet, el mitjà de pagament principal és la targeta de crèdit, però també s’ha normalitzat l’ús de serveis de transferències amb el mòbil, com Bizum, que el 21% dels cibercompradors fan servir per pagar a les botigues i un 71% han utilitzat almenys una vegada per enviar diners entre particulars.

La dificultat per realitzar tràmits presencials ha impulsat l’adopció de la modalitat virtual, com ho demostra que un 43% dels internautes han firmat electrònicament –amb certificat digital o DNI electrònic– algun document, respecte al 28% del 2019. I una dependència més gran de la informació digital ha fet reviure els sovint oblidats codis QR, que el 74% dels usuaris fan servir almenys una vegada al mes, 21 punts més que l’any anterior.

Finalment, i relacionat directament amb la pandèmia, un 42% dels internautes tenen instal·lada alguna aplicació relacionada amb el covid-19. El Radar COVID estatal és al mòbil d’un 37% dels enquestats: una altra cosa és que la tinguin activada o els hagi indicat algun contacte amb persona infectada. Tot i això, és molt significatiu que els partidaris que aquestes aplicacions siguin d’instal·lació obligatòria (46%) superen els detractors (31%), i els que no creuen que no representen cap intromissió en la vida privada (46%) gairebé dupliquen els que (27%) es consideren espiats.

stats