La història èpica de La Canadenca protagonitza el 'Sense ficció'

BARCELONALa vaga de La Canadenca va marcar una fita històrica en el moviment obrer català del segle XX. El febrer del 1919 la rebaixa de salaris a un grup de treballadors d'aquesta empresa -anomenada Barcelona Traction, Light and Power, però coneguda per tothom com La Canadenca pel país on tenia la seu- va provocar un greu conflicte que va desembocar en una vaga general, la declaració de l'estat de guerra i l'empresonament de més de 3.000 obrers. La situació es va tornar tan insostenible que el govern espanyol va obrir una negociació amb els representants dels treballadors, que més enllà de la readmissió dels acomiadats exigien la implantació de la jornada laboral de vuit hores. Aquesta antiga reivindicació sindical, que fins llavors no havia estat escoltada, va ser admesa pel govern, que a principis d'abril la va regularitzar per decret.

Aquest episodi és el més conegut de la història de l'empresa -que el 1951 va ser la base per a la fundació de Fecsa i que, per tant, és l'embrió de l'actual grup Endesa-, però tot el periple de la companyia, des que es va fundar el 1911, està farcit de fets que van ser transcendentals per forjar el futur econòmic i social de Catalunya i que queden resumits al documental La gran aventura de La Canadenca , que TV3 estrena aquesta nit (23.15) dins el Sense ficció .

"La Canadenca va ser molt més que la vaga. Està molt present en la nostra vida i la nostra cultura, de manera oculta, i no som gaire conscients de què va ser i què va representar aquesta empresa", explica a l'ARA el director del documental, Jordi Fortuny. El naixement de la companyia va suposar, segons ell, "un canvi revolucionari", ja que, per primer cop, "va oferir energia barata" i va permetre que els ciutadans comencessin a tenir electricitat a casa i a utilitzar electrodomèstics de manera generalitzada, la qual cosa "fins llavors era un luxe".

Revolució al Pallars

Però els efectes de La Canadenca no es van notar només a les grans ciutats. L'electricitat que arribava fins a Barcelona i la seva àrea metropolitana es generava a les centrals hidroelèctriques que la mateixa empresa havia construït al Pirineu, i és allà on es va viure la gran aventura que dóna títol al documental. "Allò va ser molt bèstia", diu Fortuny, que "salvant totes les distàncies" ho compara amb "quan t'expliquen com construïen les piràmides".

Les preses dels embassaments que permetien generar l'electricitat van ser, en aquell moment, "les més importants d'Europa", i es van construir en zones de muntanya "pràcticament incomunicades". Per tant, abans de construir els pantans es van haver d'obrir carreteres, fer-hi arribar maquinària -que, en alguns casos, provenia de les obres del canal de Panamà- i fins i tot crear fàbriques de ciment. I tot això davant dels ulls de persones que fins llavors "no havien vist ni un cotxe". Pobles de 300 habitants es van omplir de desenes d'enginyers arribats d'arreu d'Europa i dels EUA i de milers d'obrers de totes les zones de l'Estat. Per a tots ells, diu Fortuny, allò va ser "una autèntica aventura".

Per elaborar el documental, que cobreix els 20 primers anys d'història de La Canadenca, l'equip ha recuperat material de l'arxiu d'Endesa i també alguns dels vídeos que els promotors de la companyia feien arribar als accionistes de tot el món perquè coneguessin l'evolució de les obres. Com a narradors s'utilitzen quatre personatges que cobreixen tots els punts de vista sobre els fets: Fred Pearson -el fundador de l'empresa, que va morir en l'enfonsament d'un vaixell durant la Primera Guerra Mundial, en un nou "element novel·lesc" de la història de La Canadenca-, un enginyer, un obrer i una pagesa del Pallars.