Homenatge a les cintes de casset casolanes
Un dels objectes més icònics de la cultura popular dels noranta són les cintes de casset on, de manera domèstica, algunes generacions es van dedicar a gravar els seus temes musicals preferits. L’art de la cinta de casset, etiquetada com a “Varis” o “Barreja”, implicava també una decoració de la petita cartolina que identificava la capsa de plàstic. S’hi escrivia el llistat de cançons i, de vegades, s’hi afegien dedicatòries. La cinta de casset forma part de la memòria emocional col·lectiva perquè, molt especialment per a l’anomenada generació X, es va convertir en un regal simbòlic que, a banda de pràctic, era útil per al joc de la seducció. La selecció de cançons servia, sovint, per enviar subtils missatges al destinatari de la cinta i per expressar uns sentiments que no es gosaven verbalitzar.
Movistar+ acaba d’estrenar una minisèrie que utilitza aquesta tradició per construir un drama romàntic al seu voltant. Mix Tape és el nom que rebien aquestes cintes de casset casolanes en anglès i és el títol de la sèrie. La parella protagonista són l’Alison i el Daniel. Es van conèixer d’adolescents l’any 89 en un institut de Sheffield i es van enamorar en aquest procés d’intercanvi de cintes que es deixaven a la motxilla o a la taquilla dels llibres. Les cançons esdevenien cartes d’amor. Trenta-cinc anys després, ell s’ha convertit en un reconegut crític musical i ella en una autora de novel·les d’èxit que viu a Sydney.
Basada en una novel·la de Jane Sanderson, Mix Tape fa servir el panorama musical dels noranta com a cultiu emocional per seduir l’espectador. Joy Division, New Order, Nick Drake, The Cure, The Velvet Underground, Pulp, The Jesus and Mary Chain, The Stone Roses són el paisatge sonor que embolcalla una història d’amor adolescent en un context una mica tràgic i que tindrà seqüeles en el present. La tecnologia ha transformat la manera d’escoltar la música i hi ha noves formes de compartir-la i comunicar-se. Però les lletres continuen sent poemes carregats de missatges i d’intencions. Mix Tape utilitza la música com a dispositiu de memòria i fa de connexió entre el passat i el present. El poder evocador de les cançons servirà per remoure tot allò que semblava amagat. La sèrie explota la nostàlgia a través d’una magnífica ambientació de finals dels vuitanta i principis de la dècada següent. El guió fa servir els patrons narratius clàssics del primer amor per viatjar a l'actualitat amb l’estratègia del "Què hauria passat si...?" S’aprofundeix en una història plena de petits instants que van determinar radicalment la trajectòria vital dels protagonistes i que els van moure en direccions oposades.
És un drama romàntic que no requereix gaire compromís perquè només són quatre episodis. Us pot arrossegar a activar els records de joventut i abocar-vos al vertigen de tot allò que podria haver estat d’una altra manera a les vostres vides. I aneu alerta perquè també podeu caure en la temptació d’enviar una cançó a algú que fa trenta-cinc anys que no veieu.
