13/04/2022

Joan Carles i Boris Johnson: units per les disculpes de cocodril

2 min

 Es compleixen aquests dies deu anys de les disculpes de l'aleshores rei Joan Carles, arran de l'accident a Botswana. "Lo siento mucho. Me he equivocado. No volverá a ocurrir", va dir lacònicament. I l'atzar fa que, a la premsa britànica, tinguem avui Boris Johnson acotant el cap humilment... per salvar-lo de la guillotina de la dimissió forçada. "Ho sento. Ho faré més bé. La gent té el dret a esperar una actuació millor", diu un primer ministre que ha quedat acreditat que va delinquir i mentir. Si el precedent espanyol marca el camí, i veient com tot allò de l'elefant i l'amant era només la punta de l'iceberg –o del femer–, caldrà esperar al 2032 per conèixer l'abast del despropòsit johnsonià. Això sí, la intocabilitat mediàtica de la monarquia va començar aleshores i avui tenim que fins i tot la revista Semana s'atreveix a calcular i publicar el preu –4.000 euros– que han costat els últims retocs estètics assumits per la reina. (El seu cos, les seves normes: només ho consigno per il·lustrar com pot canviar tot plegat en una dècada).

Portada del 'Guardian'

En el cas de Johnson, és el Daily Mail qui surt encara al rescat del premier. "No saben què hi ha una guerra?", crida la seva portada, per criticar els que demanen la seva dimissió. Com si hi hagués algun moment oportú, mai, per enviar un primer ministre a la banqueta. "En Boris només hi va ser nou minuts", recorden. Però a la premsa no tabloide la crítica és general i fins i tot s'hi sumen diaris conservadors com el Times: "Johnson es nega a plegar per la multa de la festa en confinament". Si retrocedíssim en l'hemeroteca deu anys, per repassar com es va tractar l'incident reial, ens trobaríem una actitud molt més cauta per part dels diaris de l'establishment. Joan Carles va trigar encara dos anys a abdicar: potser més valentia editorial hauria estalviat alguna vergonya posterior.