Juan Andrés García Ropero, ‘Bropi’: “Durant el confinament s’ha afermat el consum de documentals esportius”

BarcelonaA Espanya, la majoria de drets futbolístics els explota Movistar, a través de la seva plataforma de televisió. La pandèmia ha comportat més hores dels espectadors a casa i els estadis buits són potencials televidents, però al mateix temps prenen al futbol aquell plus social. Tanmateix, el cap d’esports de Movistar+ es mostra optimista i, per bé que admet que la tendència dels preus anirà a la baixa aquest any, confia en la solidesa del negoci del futbol.

Quan s’acabi la pandèmia, ¿es tornarà a la casella de sortida o s’hauran produït canvis permanents en els televidents?

És complicat fer una previsió, perquè hi ha molta incertesa, encara. Nosaltres ho mirem amb expectació perquè veiem com augmenten els positius en alguns esports i equips. Som en una setmana, per exemple, en què un partit entre el Marsella i el Lens s’ha suspès perquè hi havia 18 positius. El sector intentarà tirar endavant, però els endarreriments seran inevitables. Així que el que cal és treballar perquè després siguin fàcils d’encaixar.

¿Movistar ho està patint especialment, això?

Per sort, a les competicions on tenim drets no hi està havent grans moviments. És una temporada diferent, que ha començat tard i amb alguns equips que encara s’hi han incorporat més tard. Al mateix temps, s’han ajuntat competicions poc habituals a la tardor, dels màsters de Roma al Roland Garros, les voltes ciclistes o el cap de setmana del Sis Nacions.

¿No acusen cap tendència en els hàbits de consum, doncs?

El que vam notar, durant el confinament, es que s’afermava el consum de reportatges i documentals esportius. La producció pròpia ens ha funcionat molt bé, amb peces com la dels anys de Maradona al Barça o la sèrie Los otros. Però també continguts comprats a fora, com el documental de Manny Pacquiao.

I pel que fa als partits?

La mitjana de minuts de consum diaris en les cadenes esportives de Movistar ha patit un impacte lleu. Quan la F1 ha parat s’ha notat, per exemple. La cadena #Vamos, però, és la que menys ho ha acusat. En futbol, si descartem les dues primeres jornades, en què no hi havia Barça, Atlètic de Madrid ni Sevilla, i un Reial Madrid que només va fer un partit, tenim bons resultats: la ràtio d’espectadors de cada jornada ha pujat un 11%, i el temps mitjà que passa cada client, un 17%. A més, com que ens encaminem cap a l’època de l’any en què, per clima i llum, les hores de consum televisiu augmenten, la perspectiva és bona. Tindrem partits de Champions en dates poc habituals i, a més, hi haurà un Nadal amb Lliga.

Però els preus dels drets esportius estan a la baixa arreu del món. Espanya no serà pas una excepció...

Això pertany a una altra àrea de la casa, que és la que compra i ven aquests drets. Però és cert que s’ha negociat amb alguns proveïdors, perquè s’ha vist minvada la capacitat d’explotació d’algun esport. I una altra cosa que ha canviat és que ara els nous contractes recullen condicionants que abans ni ens passaven pel cap.