Del geògraf Pau Vila (Sabadell, 1881 - Barcelona, 1980) a 'La Publicitat' (11-IX-1937), diari del qual era articulista habitual durant la guerra. Avui fa anys de la mort d’Eduard Fontserè (Barcelona, 1870-1970), meteoròleg, astrònom i sismòleg. Amb el suport de l’IEC va crear l’Estació Aerològica de Catalunya, germen del Servei Meteorològic de Catalunya, que va dirigir fins al 1939.
El Servei Meteorològic de Catalunya és ben conegut de tothom. El seu treball diari de síntesi climàtica, del temps de l’Europa occidental i de Catalunya s’ha popularitzat gràcies als fulls meteorològics que publica i es reparteixen als llocs de més aprofitament i a les notícies meteorològiques que dona el Servei per mitjà de la premsa i la ràdio. El que hom ja no coneix tant és el seu treball de producció científica realitzat al marge d’aquelles informacions diàries i en part com una conseqüència d’aquesta. [...] Cal tenir en compte que el Servei fou iniciat, en certa manera, l’any 1913 amb l’establiment d’una Estació Aerològica local, que la reorganització actual data del 1921 i que només sèries cinquantenàries, i millor centenàries, sense interrupcions, poden permetre d’establir conclusions amb solvència científica. Al redós de l’Obra del Servei, i a càrrec de la munificència directa o indirecta de Rafael Patxot, s’han publicat l’Atlas pluviomètric de Catalunya, de Joaquim Febrer, i l’extracte de l’Atlas Internacional dels Núvols i dels Estats del Cel [...]. És la tasca d’un equip d’especialistes que s’han anat formant des de l’organització definitiva del Servei i d’una xarxa d’observadors voluntaris i meritíssims, que escampats per Catalunya anoten diàriament, constantment, les dades recollides, tres vegades durant la jornada, dels aparells de la seva estació meteorològica o bé de l’observació ocular de certs fenòmens. [...] L’any 1935 funcionaven unes tres-centes cinquanta estacions observadores. Tota aquesta organització, suma de tècnics i col·laboradors entusiastes, ha estat muntada, animada i orientada pacientment amb anhel de savi i amb fe d’apòstol pel doctor Eduard Fontserè, lliurat a les observacions i als estudis meteorològics des de la seva joventut. Consolidades amb el Servei les seves tasques, les enveges burocràtiques centralistes li han posat els aturadors que han pogut bo i aprofitant-se de la beòcia anticatalanista de l’interregne dictatorial i del bienni negre. El doctor Fontserè, impàvid, però, ha anat realitzant reposadament la seva obra amb obstinació científica. Aquesta obra li ha valgut una consideració mundial entre els meteoròlegs; de la qual hem hagut esment personalment en converses tingudes amb climatòlegs durant els congressos internacionals de Geografia. De tota una llarga vida dedicada constantment als estudis dels fenòmens del cel i de l’atmosfera de Catalunya, el professor Fontserè comença ara a donar a llum els fruits substanciosos de la seva labor científica quotidiana. Es tracta d’opuscles de proporcions modestes que representen, però, un estudi meticulós de nombroses sèries d’observacions, obtingudes sovint a través de moltes anyades bo i relacionant-ho amb constatació continuada de fets, i aparellant fets i dades a les condicions geogràfiques de la nostra terra. [...]
