Llull narrarà la seva vida a TV3

El PapiolEl 1311, cinc anys abans de morir, Ramon Llull va deixar escrites les seves memòries al llibre Vida coetània. Més de set segles després, aquesta obra servirà de base per portar a la pantalla la vida de l’escriptor i filòsof mallorquí en un telefilm que prepara TV3 i que combinarà documental i ficció. La cadena pública té previst estrenar aquesta producció la nit del 10 de setembre, una franja que des de fa uns anys sol reservar per a produccions potents i amb un cert component patriòtic que li permeten iniciar la temporada amb força i, alhora, preparar el terreny de cara a la celebració de la Diada: si el 2014 s’estrenava El cas dels catalans -coincidint amb el Tricentenari del 1714- i l’any passat era el torn de 13 dies d’octubre -pels 75 anys de l’afusellament de Lluís Companys-, en aquesta ocasió TV3 ha escollit la figura de Ramon Llull, de qui aquest any es commemora el setè centenari de la seva mort.

Al capdavant d’aquesta producció -titulada Jo, Ramon Llull - hi ha un tàndem al qual la cadena pública recorre sovint quan es tracta de mirar cap al passat: Antoni Tortajada i Joan Gallifa. Junts han dirigit formats com Històries de Catalunya, 300 o Els dies clau, i l’any passat van signar també El viatge de Companys, la minisèrie documental sobre l’expresident de la Generalitat que va posar el contrapunt de no-ficció a 13 dies d’octubre. Per aproximar-se a la figura de Llull, Gallifa i Tortajada han optat per fusionar aquests dos ingredients en una sola producció, i precisament han encarregat el guió de la part ficcionada a Roger Danès i Alfred Pérez Fargas, que van escriure la pel·lícula sobre Companys.

El rodatge de Jo, Ramon Llull, en què Roger Casamajor i Jordi Bosch es reparteixen el paper principal (el primer l’interpreta de jove i l’altre de gran), es va acabar la setmana passada al castell del Papiol, que es va convertir en diversos espais rellevants de la vida de Llull, com la presó de Tunis on va passar uns mesos tancat o la cartoixa de Vauvert, on va dictar Vida coetània.

Malgrat que aquesta obra és la base del guió, Roger Danès admet que s’han pres “alguna llicència” a l’hora d’adaptar-la. “L’autobiografia és màrqueting medieval, Llull es ven fantàsticament bé”, diu el guionista, i explica que ell i Pérez Fargas han intentat “plantejar dubtes” sobre si el que l’autor explica és cert o no. En aquest sentit hi juga un paper clau el personatge de Simó de Puigcerdà (Dafnis Balduz), que va ser el copista de Llull però que a la pel·lícula posa en dubte la versió dels fets que ell li dicta.

Nao Albet, Lluís Soler i Fermí Reixach també formen part del repartiment d’un film que, segons Tortajada, s’allunya del Llull “pietós” i posa èmfasi en la seva faceta “diplomàtica i política”, en el Llull “capaç de maniobrar en un món molt complex per aconseguir suport i mitjans per dur a terme el seu objectiu, la conversió dels fidels”.

Seguint les passes de Llull

“La vida de Llull és apassionant, però la seva època també. Pensem que el millor vehicle per explicar la vida de Llull és la ficció, i la millor manera d’explicar l’època en què va viure són les petites historietes documentals”, diu Tortajada. Aquests dos elements, que es reparteixen el pes aproximadament al 50%, s’aniran intercalant al llarg de la pel·lícula, d’uns 100 minuts de durada, fins que al final “s’acabaran trobant”. “Té gràcia veure en la ficció Llull escrivint el Llibre de contemplació en Déu, per exemple, i que a continuació aparegui jo amb el manuscrit original a les mans”, continua el periodista, que serà el conductor del vessant documental del telefilm.

Per elaborar aquesta part de no-ficció -amb guió de Gemma Sanz i Eloi Vila-, l’equip de la pel·lícula s’ha desplaçat fins a ciutats com París, Karlsruhe, Friburg o Montpeller, on “es guarden documents” de Llull o bé “hi ha experts que estudien la seva obra”, explica Tortajada. Aquesta part de la pel·lícula compta amb l’assessorament històric de Borja de Riquer i Lola Badia, i hi participen també els especialistes en l’obra de Llull Alexander Fidora, Maribel Ripoll, Josep Maria Ruiz Simon i Josep Enric Rubio.

Per acompanyar la part documental, els directors han demanat al dibuixant de còmic Sagar Forniés que reinterpretés des d’una òptica contemporània dotze dibuixos medievals que representen dotze escenes de la vida de Llull i que el seu deixeble Thomas Le Myésier va fer al segle XIV per il·lustrar una còpia de Vida coetània. El resultat, diu Joan Gallifa, són uns dibuixos que “semblen medievals però tenen un toc modern”. “Són petites escenes que ens permeten explicar algunes coses que apareixen al documental. Els hem donat profunditat i un cert moviment, però no són dibuixos animats”, precisa el codirector.