Matant drets fonamentals amb alegria

De les tres primeres pel·lícules de Star Wars se’n salven poques coses (i totes es concentren a la tercera), però una de les més commovedores és quan l’emperador Palpatine aconsegueix el suport entusiasta del Senat i la pobra Padmé Amidala es lamenta: “Així és com mor la llibertat, entre aplaudiments clamorosos”. En aquesta època de regressió de drets individuals hi ha qui té els palmells en carn viva, de tant picar de mans. El PP proposa prohibir partits, i els mitjans que li fan la cort no és que no tinguin el coratge d’avisar que aquesta és una frontera extremadament perillosa de travessar. És que s’hi abonen amb alegria, sense adonar-se que els periodistes són dels primers que solen caure un cop s’obre la veda de la supressió i l’anul·lació per decret. El PP ja ho va aconseguir, amb la llei de partits que va il·legalitzar Herri Batasuna i Euskal Herritarrok, l’any 2003. Aleshores ho va fer amb la cobertura de la violència. Ara, tan sols fer una consulta per saber l’opinió del poble et podrà portar entre reixes, si triomfa el pla popular. El Mundo ha començat a salivar, davant la perspectiva. En portada, destaca un article d’aquells que posen la bena abans que hi hagi ferida: “Una iniciativa compatible i diferent de la llei de partits”. Compatible amb què? No pas amb la higiene democràtica.

Evidentment, els partits independentistes estan en el punt de mira. Feijóo va anunciar el seu pla sense donar noms, però a ningú se li escapa que és una llei ad hominem (o ad partite), i així s’hi rabegen en el titular que obre la primera pàgina: “Feijóo demanarà dissoldre ERC i Junts si preparen un altre 1-O”. I en el cas de Junts no deixa de ser irònic que la formació predecessora, CiU, fos de les que van avalar la funesta llei de partits aznariana. Ja ho canten bé i amb encert els Zoo: tornen les hòsties com un bumerang.