La moda ornítica respectuosa
Barcelonaaixísí La fauna és una font d’inspiració recurrent en el món de la moda. Dissenyadors de tota mena han intentat vestir la dona -mai l’home, curiosament- per dotar-la de la feresa del tigre, la plasticitat del cocodril, la lleugeresa dels ocells, la pirotècnia del paó. La llàstima és que sovint ho han fet arrencant a les bèsties el que les distingia, ja fos la pell o les plomes, i tothom ho veia no només normal sinó fins i tot refinat, luxós, distingit. L’orgull cavernós de les senyores embolicades en pells alienes era envejat per les altres, sense saber que les dignes eren elles, les humils.
Per sort, les coses canvien: continua havent-hi una elit per a la qual taxidèrmia és sinònim de luxe però la gran majoria, celebritats incloses, prefereixen guarnir-se amb teixits vegetals o sintètics. Tot i això, poden mantenir les referències animals de moltes maneres, tal com demostren els looks que han lluït aquesta setmana les actrius Juana Acosta (01) i Nicole Kidman (02).
La intèrpret colombiana va anar als premis que la revista Marie Claire va celebrar a Mèxic vestida per la també hispanoamericana Carolina Herrera. La proposta té un patró senzill, de columna sense mànigues i un tall al costat esquerre per poder caminar amb comoditat, i un estampat bicolor curiós, pictòric, com si una brotxa ampla hagués fet llepades negres a tot el costat dret revelant en negatiu la silueta d’unes plomes. És com un gravat alhora antic i modern, absolutament ornític i amb el qual no s’ha maltractat cap moixó. 10 de 10.
El vestit hi fa molt, però Acosta hi posa tota la resta, començant per un somriure radiant i sincer, un maquillatge gens impostat i que marca la mirada, i un pentinat que ni ho és, perquè són els cabells deixats anar i pentinats enrere amb naturalitat, amb una mica de laca com a única fixació.
aixíno Amb la mateixa idea de plomall tèxtil respectuós amb les aus està confeccionat aquest Alexander McQueen que va dur Kidman als premis de teatre Evening Standard de Londres. El que al vestit d’Acosta s’aconseguia amb tintures aquí es fa amb el mateix teixit brodat: una au magnífica ocupa tota la part frontal del vestit, que igual que l’altre té un patró columna i és bicolor blanc i negre.
Però aquest és menys agraciat per la barreja victoriana de puntes de diversos gruixos i colors. Malgrat que la silueta lluita per aconseguir la simplicitat, l’estampat i els teixits no ho permeten i, de fet, el fan bastant rococó. Encara sort que l’actriu no afegeix més llenya al foc i opta per mantenir els cabells recollits, el maquillatge discret i les joies mínimes. Però no, no és ni el millor vestit de la setmana ni el millor McQueen del món.
