Montse Armengou: “Hem contribuït a normalitzar el fet de mirar documentals”

BarcelonaDesprés d’haver signat diversos documentals del Sense ficció, el 2017 Montse Armengou es va convertir en la directora del programa.

Per què és important que existeixi el Sense ficció?

És una rara avis: que una televisió programi documentals en prime time és excepcional, i amb una continuïtat de deu anys encara més. Per tant, molta satisfacció, però també moltes preocupacions: en la conjuntura actual ens preguntem quant temps podrem resistir, perquè ens sentim realment ofegats.

L’audiència hi acostuma a respondre positivament.

Tenim un públic molt entregat: que la gent, després de treballar tot el dia, estigui disposada a mirar documentals sobre temes durs, complicats, és un privilegi.

I això com s’ha aconseguit?

Hi ha hagut una perseverança, una aposta de la cadena per mantenir aquest programa en moments complicats. Vull pensar que d’alguna manera també hem contribuït a normalitzar el fet de mirar documentals. Modestament, crec que la potència actual del documental a la nostra àrea d’influència no seria la mateixa sense el Sense ficció.

El programa té una dificultat afegida: cada setmana és diferent.

Volem ser un programa molt eclèctic, molt transversal, amb temàtiques i estils de tota mena. Ara bé, el prime time d’una primera cadena t’obre unes possibilitats fantàstiques d’arribar a la gent, però té servituds: no tant pels temes, perquè tenim un públic a qui li va la marxa, però segons quins ritmes o narratives no resulten apropiats.