Barcelona TV3 ja té enllestit el projecte per impulsar la seva nova marca infantil i juvenil, segons ha revelat Vicent Sanchis en la comissió de control parlamentari d'aquest divendres. Però aquesta conversió del Super3 i el 33 en un canal únic de continguts infantils i juvenils, amb una forta presència digital, és a 15 milions de distància. D'una banda, els prop de 8 milions en què s'ha valorat el projecte, segons ha pogut saber l'ARA. Però, abans, cal cobrir els 6,7 milions de dèficit per a aquest 2021, que són els que calcula la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) que generarà de dèficit a finals d'any, si no arriba un ingrés extraordinari del Govern.
Els mitjans de la Generalitat funcionen amb pressupost prorrogat, a l'espera de dotar-se d'un contracte programa. El quart esborrany d'aquest document ja és a la taula de Govern, però no hi ha data prevista per tirar-lo endavant. La Corporació va considerar que acabaria l'any amb 50,9 milions d'euros d'ingressos publicitaris, però a hores d'ara la previsió ja passa per aconseguir-ne només 44,4 milions. Amb tot, suposaria créixer 2,4 milions respecte dels 42 milions aconseguits finalment l'any passat, el primer any de la pandèmia. Si el Govern no amolla aquests 6,7 milions per quadrar els comptes, la Corporació haurà d'emprendre mesures d'estalvi sobre la programació regular (i, per tant, la reforma del canal infantil quedarà als llimbs). L'ens no pot generar dèficit, per llei. Si ho fa, està obligat a eixugar-lo durant el primer trimestre de l'any següent.
L'experiència –i la lògica política– diu que el Govern acabarà satisfent com a mínim part d'aquest dèficit. El 2017 es van afegir 7,5 milions a l'aportació ordinària (de 240 milions) per compensar el retorn de la paga extra del 2012 que estava pendent i reforçar la graella. El 2018 van arribar 22,7 milions, que es van dedicar fonamentalment a resoldre la despesa sobrevinguda del conflicte sobre la interpretació de l'IVA mantingut amb l'Estat. El 2019 la quantitat va ser de 7,9 milions, també relatius sobretot a regularització de sous. I, finalment, l'any passat es van incorporar 14 milions per assumptes laborals, per cobrir l'impacte del covid en la publicitat. En aquests diners hi havia també les aportacions del departament de Cultura i de l'Institut Català d'Empreses Culturals per realitzar noves obres audiovisuals. A partir d'aquest històric, es faria estrany que Pere Aragonès, en el seu primer any de President, tallés aquest cable de suport tenint en compte les declaracions dels líders d'ERC en el sentit de reforçar la Corporació, més que empetitir-la.
En tot cas, i a l'espera del replantejament econòmic que necessita la Corporació, des de TV3 s'han tirat endavant alguns pedaços. Per exemple, alguns dels projectes escollits de la nova crida impulsada pel departament de Cultura, valorada en 6 milions, corresponen a l'àmbit infantil i juvenil. És el cas de la segona temporada d'Efecte wow, o del programa Uau ka kau. I la mateixa televisió ha llançat una crida de projectes per poder substituir La família del Super3, la ficció de continuïtat que ha anat trenant els diferents continguts del canal i que ja s'ha acomiadat dels espectadors.
On són les dones corresponsals?
Durant la comissió de control, Sanchis s'ha referit també a la pèrdua del lideratge, després de 46 mesos com a televisió més vista. I ha admès que es presenta un estiu complicat per a TV3: "La gent fa vacances i no tenim la programació externa que voldríem", ha explicat, per bé que ha situat el setembre com a mes per intentar la recuperació. Un altre dels assumptes polèmics ha resultat la distribució per gènere de les corresponsalies: un cop nomenat Francesc Garriga com a responsable de Washington per a Catalunya Ràdio, hi ha nou homes en destinacions internacionals per una sola dona. La presidenta en funcions, Núria Llorach, ha confiat que els futurs relleus a Londres i Jerusalem reequilibraran la situació.
La sessió parlamentària ha sigut ben singular. En primer lloc, era difícil de seguir auditivament per la sala on se celebrava, coneguda informalment per les seves reverberacions i aspecte lúgubre com el Tanatori, la qual cosa ha motivat queixes dels diputats. I, després, per la llarga durada: més de quatre hores. L'extensió es deu al fet que, un cop acabat el torn de preguntes, han intervingut les presidentes dels comitès d'empresa de la ràdio i la televisió, i també representants dels tres consells professionals de la casa. Durant els seus parlaments, hi ha hagut coincidència en demanar la renovació urgent del consell de govern de l'ens i que es faci atenent només a criteris professionals, deixant de banda les afinitats polítiques.
Roser Mercadé, presidenta del comitè d'empresa de TV3, s'ha referit a un dels debats recurrents: la dimensió de la plantilla. Segons ha defensat, els treballadors estan d'acord en la necessitat de renovar-la, però refusen que estigui sobredimensionada. I ha recordat que el 2022 hi haurà 470 persones amb 61 anys o més (que és l'edat en què, en l'últim procés de sortides pactades, es va fixar com a criteri per abandonar la Corporació, amb la possibilitat de quedar-se si voluntaris d'altres franges d'edat cobrien el nombre previst).
