Premsa
Mèdia 31/05/2017

Nova destitució de director a 'El Mundo': la quarta en tres anys i mig

El nomenament de Paco Rosell evidencia la dificultat del rotatiu per consolidar l’etapa post-Pedrojota

à.g.
4 min
Dorectors d''El Mundo'

Barcelona'El Mundo', que va néixer com a diari d’autor de Pedro J. Ramírez, està patint per trobar un substitut estable que es faci càrrec de la direcció del rotatiu. Ahir transcendia que el consell d’administració d’Unedisa, l’editora de la capçalera, decidia la destitució de Pedro García Cuartango, només 370 dies després que accedís al càrrec. És el quart relleu de director en tres anys i mig, per a un diari que ha vist reduïdes les vendes en paper a menys de la meitat des de gener del 2013 fins avui.

Han decidit rellevar-me o substituir-me, jo no hi tinc res a dir. Accepto la decisió i no sé a qui posaran al capdavant del diari, però m’agradaria que col·laboréssiu amb ell pel bé de tots. Heu de tirar endavant i seguir treballant, i fer-ho amb la mateixa voluntat que amb mi”, explicava Cuartango en el seu discurs de comiat a la redacció.

Antic responsable de les pàgines d’Opinió del diari, aquest periodista atípic -no tenia mòbil, apèndix inseparable avui dia d’un director de diari- ha pilotat el segon rotatiu d’Espanya de manera interina: l’empresa el va nomenar director en funcions i no el va confirmar mai en el càrrec. Al cap de poques hores del seu adeu -abandona el diari després d’estar-hi 25 anys en plantilla- l’empresa confirmava a 'El Confidencial' el nom de Paco Rosell com a nou director. De perfil discret, se’l considera home de la màxima confiança del president d’Unedisa, Antonio Fernández-Galiano.

Fundador de l’edició andalusa d’'El Mundo', el setembre de 1996, Rosell havia sigut anteriorment director -durant 10 anys- de 'Diario 16 Andalucía'. Al marge de la seva feina al diari se’l pot escoltar també com a col·laborador a 'Es la mañana de Federico', d’EsRadio.

Anys erràtics

El veterà periodista burgalès Pedro García Cuartango, de 62 anys, va assumir la màxima responsabilitat en els continguts d’'El Mundo' després de l’experiment fallit per renovar el diari de la mà de David Jiménez. Aleshores, l’empresa va apostar per un reporter jove, de 44 anys, que havia fet bona part de la carrera com a corresponsal. La intenció era refrescar un diari encara marcat per l’ombra i les obsessions del seu director fundador, Pedro J. Ramírez. Es volia apostar per les històries i rebaixar la càrrega de les batalles polítiques del diari. No va funcionar: les tensions entre Jiménez i l’empresa van ser constants i el diari no va revertir la caiguda en picat de vendes que pateix d’un temps ençà.

Abans de Jiménez, també Casimiro García-Abadillo va exercir de director, al llarg de quinze mesos tempestuosos. Número dos de Pedro J. Ramírez durant bona part de la seva carrera, en el moment de ser nomenat semblava un relleu continuista: l’empresa prescindia de Pedrojota, a qui recriminava haver descuidat les vendes en favor de les seves batalles particulars. El periodista, en canvi, va vendre la seva destitució com una represàlia per les incòmodes postures del diari respecte a alguns sectors del PP. La seva tesi, suggerida més que explicitada, és que el govern de Madrid, incòmode amb 'El Mundo', va pressionar determinades empreses de l’Íbex-35 perquè retiressin la publicitat del diari si Ramírez seguia comandant-lo. La debilitat en què es trobava, per culpa dels mals resultats de difusió, va precipitar la seva caiguda. Però García-Abadillo no va saber revertir els números i, a més, Ramírez va protagonitzar diverses polèmiques públiques amb qui havia sigut mà dreta seva i el va acusar d’haver cedit als interessos polítics de l’empresa editora.

Caiguda lliure

'El Mundo' va néixer l’any 1989 com a intent de desbancar 'El País', líder de la premsa a Espanya. Pedro J. Ramírez firmava un diari més agressiu, més modern i -en aparença, si més no- menys deutor del discurs de la Transició. El 'sorpasso', però, mai no va arribar. I, en l’espera, es dessagnaven les finances del diari, per a desesperació del grup RCS, el principal grup editor a Itàlia, que va comprar la capçalera l’any 2003 i de seguida es va trobar amb la crisi que va fer caure en picat la majoria de diaris tradicionals i, especialment, 'El Mundo', que va començar a encadenar exercicis en vermell.

L’evolució dels últims 4 anys al rotatiu ha sigut dramàtica. El gener del 2013 venien (entre vendes al quiosc i subscripcions individuals) 177.617 exemplars. Quatre anys més tard, el març del 2017 -últimes dades auditades disponibles actualment- la xifra havia baixat un 54,7%, fins als 80.349 exemplars. En comparació, el seu rival 'El País' ha aguantat millor el tipus i només ha caigut un 42%: dels 270.240 exemplars als 156.831. La crisi d’'El Mundo' encara ha sigut més aguda a Catalunya. Si el gener del 2013 venia 11.292 exemplars diaris, el març d’aquest any havia perdut dos de cada tres compradors per quedar-se en 3.906 diaris.

stats