Mèdia 21/12/2022

Núria Orriols guanya el premi Barnils per la investigació sobre llicències per edat al Parlament

La reportera reivindica la capacitat del periodisme per provocar canvis

4 min
Núria Orriols rebent el premi de Periodisme d'investigació Ramon Barnils

BarcelonaNúria Orriols és la guanyadora de l’últim premi Barnils en la categoria nacional, gràcies a la seva investigació sobre les llicències per edat del Parlament, publicada a l’ARA. Dotat amb 1.500 euros, el guardó distingeix també una peça de proximitat, que enguany ha correspost al documental La llibreta del doctor Gras, firmat per Júlia Albacar, Andreu Prunera i David Barreda, que explica la història de la fossa de la Guerra Civil situada a Móra d’Ebre, la més gran que s’ha exhumat a Catalunya. El jurat també ha fet una menció especial al reportatge "El benzè i les parades de Repsol", de Rafa Marrassé i publicat a Porta Enrere, “i per la feina continuada d’investigació que fa”.

Inscriu-te a la newsletter series Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

En el cas d’Orriols, el jurat del premi va arribar al veredicte per unanimitat i ha valorat especialment “la dificultat de l’autora per accedir a la informació i les traves que ha hagut de vèncer, l’escàndol que va destapar i l’impacte que ha tingut a nivell públic i institucional, que ha aconseguit canvis”. La investigació va destapar que el Parlament dedicava 1,7 milions d’euros anuals a funcionaris que ja no hi treballaven. “La investigació valora la necessitat d’unes institucions transparents i el periodisme incisiu”, valora l’entitat.

“Rebo el premi amb molta satisfacció i com un reconeixement a la feina de la secció de Política del diari ARA”, declarava Orriols a aquest diari. “És també un reconeixement a l’aposta ja des de fa anys pel periodisme d’investigació, que és el que genera més efectes positius en el conjunt de la societat, tal com també han demostrat Albert Llimós o Núria Juanico amb els casos d’abusos sexuals”. La periodista reivindica que el periodisme d’investigació és “el més autèntic, perquè està basat en els fets, que són la nostra matèria primera, i no les opinions” i lamenta “que en els darrers temps es confonguin els gèneres periodístics”.

Hi ha consens sobre la vàlua de les investigacions periodístiques. Aleshores, ¿per què no n’hi ha més? Segons Orriols, hi ha “uns condicionants, com ara temps, paciència, poder sortir de l’actualitat i del dia a dia, i que hi hagi uns mitjans de comunicació que hi apostin, amb unes estructures cada cop menys dependents del poder polític i el poder empresarial”. I afegeix: “Això només es pot aconseguir conscienciant els ciutadans que la informació s’ha de pagar”. La reportera alerta que, tot i els canvis introduïts arran de l’exposició del cas, el reportatge va demostrar també “que el sistema de transparència del Parlament fallava quan es demanava alguna cosa sobre la mateixa administració parlamentària, és a dir, es va demostrar que no es pot ser jutge i part”. Aquesta “deficiència sistèmica” s’ha començat a corregir, opina, “però encara té moltes mancances, i hi ha peticions de l’ARA i d’altres mitjans, encallades des de fa mesos, que no hi ha manera que s’acabin de lliurar”.

L’humà, imprescindible

La gala de lliurament dels guardons s’ha celebrat aquest dimecres a la Sala Moragues del Born Centre de Cultura i Memòria de Barcelona. En el seu discurs, Enric Borràs, president del grup Barnils –i també sotsdirector de l’ARA–, ha llançat una provocació. “El periodisme d'investigació és el cant dels ocells de la llibertat, la veu dels sense veu i el far de la veritat en un món cada vegada més complex i canviant”, ha explicat. ¿Una lloança a l’ús, com a molt pecadora de solemnitat? El truc era que aquells primers paràgrafs no eren de creació seva, sinó servits per una intel·ligència artificial, amb una prosa coherent i sense errors.

“Si la nostra feina és indistingible de la d’una màquina, som prescindibles. I ho som ara ja, no en un futur hipotètic”, ha dit Borràs, ara ja sí amb paraules humanes. “El periodisme de veritat és el que es fa trepitjant carrer, parlant cara a cara amb la gent, contrastant, buscant allò que alguns amaguen, molestant el poder. Investigant, vaja. I explicant-se, més que amb correcció, fent-ho amb veu pròpia, concisió i precisió. Aquest periodisme encara no hi ha cap intel·ligència artificial que el pugui fer”.

El premi Barnils d’enguany ha comptat amb un jurat format per Albert Solé, cap d'Informatius de Cugat Mèdia; Isabel Serrano, representant de l’AMIC i coordinadora del diari 20minutos; Candela Ollé, professora de periodisme a la Universitat Oberta de Catalunya; Jordi Marsal, periodista de l’ACN; Carles Prats, periodista del Sense ficció i premiat en edicions anteriors, i Enric Borràs, president del Grup de Periodistes Ramon Barnils.

Els humoristes Marc Sarrats i Maria Rovira (Oye Sherman) han presentat la gala i –al contrari que les intel·ligències artificials amb les seves ensabonades– la seva ironia ha rebaixat una mica l’ego de la classe periodística congregada: aquest és un ofici amb múltiples satisfaccions, però que no evita com tants d'altres la seva quota de misèries. La precarietat, les pressions, males pràctiques, intrusisme... La música, més conciliadora, ha anat a càrrec de Jo Jet i Maria Ribot. L’acte s’ha saldat amb un brindis del centenar de persones congregades, amb la mirada atenta, des de la dimensió de la memòria, del mestre Barnils.

stats