BarcelonaResulta certament commovedora la lectura d'una peça del diari El Mundo titulada "Intrahistòria d'un dels dies més tristos d'Almeida: del caos de la Vuelta a l'amenaça sobre l'NFL i la Fórmula 1... i amb l'enemic Albert de Mònaco com a testimoni". Deixant de banda la fal·lera del rotatiu pels titulars quilomètrics i enrevessats, aptes només per a entesos en la matèria, el cert és que permet copsar com les protestes propalestines de la Vuelta han tocat os allà on fa més mal a les elits madrilenyes perquè han tirat per terra la imatge d'una ciutat apolítica i business friendly que fa anys que esculpeixen amb la seva hegemonia ideològica.
Gràcies al periodista Carlos Guisasola descobrim el pànic que han provocat les imatges de les protestes entre les administracions i els promotors dels grans esdeveniments futurs que ha d'acollir la ciutat, com ara la Fórmula 1 o un partit de l'NFL nord-americana, i també l'aspiració a ser la seu del Mundial de futbol de 2030. Per no parlar del somni olímpic, que es veu que encara cueja en alguns despatxos madrilenys que es resisteixen en assumir el fracàs de l'època Gallardón-Botella.
Gràcies a El País també descobrim un altre motiu d'enuig per part d'Almeida i Ayuso, i és que es veu que l'Ajuntament i la Comunitat de Madrid s'havien compromès a gastar 400.000 euros en promoure la imatge de Madrid durant l'etapa final de la Vuelta. I ara, òbviament, després de la cancel·lació de l'etapa, temen que hauran de pagar els diners igualment.
En el relat turbocapitalista madrileny, les imatges de diumenge representen una mena de malson, el d'una societat que es mobilitza i que no només es conforma amb la seva ració diària de canyes i tapes.
