28/12/2017

I el pitjor no és que rectifiquin tard i malament

2 min
Antonio Caño / Twitter

BarcelonaHan fet falta, finalment, tres anys, 14 dies, una sentència judicial i una altra resolució del magistrat exigint que es donés compliment al seu dictamen anterior. Però sí, 'El País' ha acabat rectificant la seva informació segons la qual l’empresari Jaume Roures atresorava 250 milions d’euros en paradisos fiscals. El llibre d’estil del rotatiu assenyala que els errors s’han de rectificar “de la manera més ràpida possible i sense embuts”. Tenint en compte que han passat 1.110 dies, queda clar que la part de “la manera més ràpida possible” no s’ha complert. Però, i el “sense embuts?”. Doncs tampoc. Perquè la notícia condemnada sortia en una pàgina de diumenge amb crida de portada, mentre que ara ni és una pàgina sencera, ni surt en diumenge, ni el destacat en primera pàgina té les mateixes dimensions. I la sentència judicial indicava que la flagel·lació s’havia de donar “amb rellevància similar a la notícia [...] amb el mateix tipus i mesura de lletra, en la portada i interior”. En el Dia dels Innocents, al diari de Prisa no anaven curts d’embuts.

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

Però el que a mi m’ha sobtat més de tot d'aquest procés no ha estat la llarga demora: haver d’admetre que acusaves sense proves a qui consideres un arxienemic del diari és un glop amarg d’empassar. Ara bé, em sembla més greu el fet que el director d''El País', Antonio Caño, recorregués la seva imputació al·legant que les informacions eren responsabilitat només de la redactora. A cap diari un redactor col·loca una informació en portada sense que ningú de rang superior se la miri i n’examini la solidesa. Menys si s’ataca algú amb qui has tingut contenciosos al llarg dels anys. Una de les funcions més desagraïdes dels directors és la de ser els parallamps. Si fallen en la protecció de la redacció, al periodisme del mitjà li tremolaran les cames. Mala cosa.

stats