La premsa escup ben lluny un pinyol d'oliva

L'any 2008, Teodoro García Egea aconseguia escopir un pinyol d'oliva a la notable distància de 16 metres i 84 centímetres, cosa que el va convertir en guanyador del campionat mundial d'aquesta disciplina, celebrat a la murciana localitat de Cieza. Catorze anys després, ell s'ha convertit en aquest pinyol d'oliva aviador, expel·lit per les mandíbules imaginàries del PP a una distància encara més gran. Però si les habilitats pinyolístiques d'Egea li van valer un teletip d'EFE en el seu moment, ara el seu sacrifici només mereix una posició secundària a les portades del dia, perquè els diaris han decidit que la lliura de carn que demanen no és la seva, sinó la de Casado.

La magnitud del drama es fa palès en el diari La Razón. Després d'uns dies intentant apuntalar el president estatal del partit, han assumit que la seva defenestració és ja només qüestió de pensar-ne la litúrgia menys deshonrosa, i la seva portada se suma a la tendència de la resta, consistent en parar catifa celeste a Alberto Núñez Feijóo. "Quan vegi el partit en perill, hi seré" és la frase d'ell que destaquen, en la qual ja no es debat si sí o si no, sinó el tempo de la substitució cantada. "Casado decidirà el seu futur després d'escoltar avui l'opinió dels dirigents territorials", diu un dels subtítols. Està formulat com si el popular fos encara comandant del seu destí i no un ésser mogut per esdeveniments que tal vegada no ha acabat de comprendre mai. En tot cas, el diari de Planeta li subministra algunes píndoles de passió –la il·lusió d'una tria voluntària, no incloure'l en la foto de primera pàgina– però ni que sigui a contracor ha tornat al corral de la triple dreta, per seguir empenyent cap a un relleu que té, com a punt més destacat –i inquietant– la futura entesa del PP amb Vox. Per molt que ara ho venguin com l'intent de marcar un perfil propi diferent.