Preservant la memòria dels Nissan Patrol de la Guàrdia Civil

¿És que ningú pensa en aquell malaurat capó de cotxe? On queden la memòria i la dignitat de tota aquella xapa aixafada pels peus de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart? Qui parla en nom dels neumàtics rebentats d'aquells Nissan Patrol GR? ¿Sagna encara la ferida de totes aquelles intolerables enganxines? Són preguntes que cal fer-se, davant dels indults. ¿Com es pot restituir el dolor de totes les víctimes del Procés, que no tenen nom i cognoms, però sí matrícules i llantes d'aliatge? ¿Si punxen, no sagnem, ni que sigui benzina? Sort en tenim, de La Razón, que alça valerosa la seva portada per recordar-nos que tot aquell drama –no humà, sinó mecànic– quedarà impune, després de tancar entre reixes durant quatre anys de no res els autors d'aquella massacre vehicular. I, així, escriu el seu al·legat en primera pàgina: "Sánchez vol ser el «pacificador» de Catalunya com Zapatero amb ETA". ¡Han cantado ETA!

Hi ha alguna cosa profundament incòmoda, en com el diari de Planeta es refereix amb un cert desdeny als intents d'algú que vol ser pacificador. Se suposa que la pau és un valor positiu. Però, en l'univers paral·lel de la caverna, on l'orgull ferit és la principal motivació lectora, algú que proposa desescalar un conflicte és un titafreda, o maricomplejines, com va haver de suportar durant anys Mariano Rajoy. Mentrestant, l'Abc treu el Desafiator 3000, aquella maquinota que converteix tot allò que apunta en un desafiament. "Sánchez prepara els indults i pressiona els jutges", escriu en portada. Es refereixen al fet que el president espanyol s'ha posicionat a favor de "la concòrdia" i en contra de "la revenja". Esclar: intolerable. I per això venen la seva declaració com una pressió als jutges. Mai diran, en canvi, que l'informe del Suprem –que ara ja sabem negatiu– és una pressió al president espanyol perquè exerceixi un perdó que, per més que els cogui a jutges i periodistes afins, està a les seves mans.