04/05/2021

El PSC demana col·locar TV3 a la via federal

4 min
David Pérez
Disponible en:

BarcelonaL'aritmètica parlamentària és ferrenya i dictamina que qualsevol entesa per a la Corporació ha de comptar necessàriament amb els vots del PSC, d'ERC i de Junts. I tot i que les converses a tres bandes fa un cert temps que duren, els socialistes són els primers que han mogut fitxa públicament, amb la presentació d'un document de 37 pàgines que es titula La refundació de la CCMA. Aquests són els punts més rellevants de la proposta.

1. Un Netflix autonòmic i federal

Fa temps que sobrevola la idea de crear una plataforma que aplegui tots els continguts audiovisuals en català. El PSC també aposta per dotar-se d'aquesta finestra, però l'emmarca com a part d'una infraestructura "on participin tots els operadors públics de l'Estat", en una "plataforma audiovisual que ha de contribuir a la construcció de la visió federal d'Espanya". No esmenta les col·laboracions amb la balear IB3 o la valenciana À Punt i, en canvi, integra TV3 en una mena de cafè per a tothom televisiu digital.

2. La qüestió de la llengua.

La llei de la comunicació audiovisual de Catalunya diu, en l'article 26.3, que la Corporació ha de garantir "la transmissió d'una informació veraç, objectiva i equilibrada, respectuosa amb el pluralisme polític, social i cultural, i també amb l'equilibri territorial". El PSC, però, va un pas més enllà, en el punt en què reclama que recuperi la "responsabilitat de projectar la pluralitat social, cultural, lingüística, territorial i religiosa de la ciutadania a la qual serveix". S'introdueix, per tant, la qüestió de la pluralitat lingüística, que obre la porta a una presència més gran del castellà en l'únic canal rellevant que emet exclusivament en català. El text suposa, per tant, un trencament amb els treballs que va fer, el 2004, el socialista Joan Majó quan va rebre l'encàrrec de Maragall de fer-se càrrec de la Corporació, els quals passaven per uns canvis suaus, sense trencadissa, que en cap cas qüestionaven el català com a llengua hegemònica de TV3 i Catalunya Ràdio.

3. El meló de la plantilla

La Corporació és un ens que té més de 2.300 treballadors. Un cop pagades les nòmines i altres despeses fixes, la quantitat que queda per comprar continguts externs és relativament petita, de menys d'un terç del pressupost total. Això fa que, des de fa anys, hi hagi el debat sobre si caldria aprimar l'estructura o bé assumir que els mitjans s'alimenten fonamentalment de producció interna. El document del PSC hi passa de puntetes i no posa el cascavell al gat. La frase "sembla evident que no es pot defensar el manteniment dels actuals costos estructurals sense una reforma profunda del model en tots els sentits" suggereix que es parteix de la base de seguir amb la plantilla íntegra. Amb tot, en un altre passatge es diu que s'ha d'emprendre "una estratègia organitzativa per analitzar costos estructurals i laborals, nivells d'eficiència i productivitat i concentrar-se en les funcions nuclears del mitjà públic". I, encara més endavant, es parla "d'externalització de serveis amb empreses del sector especialitzades", de manera que en aquest punt el text mira de nedar i salvar la roba.

4. Informatius i entreteniment, separats

El PSC advoca per "valorar la reducció del patrimoni immobiliari", és a dir, desprendre's de la seu de Catalunya Ràdio a la Diagonal de Barcelona per crear una redacció única a Sant Joan Despí. Alhora, defensa de facto una separació més àmplia entre l'àrea d'informatius i la de programes. Un dels referents que cita el document és la BBC: "La corporació britànica alinea la BBC amb la resta de la indústria del país, integrant la producció, les vendes i la distribució de programes en una sola entitat, i crea BBC Studios".

5. Uns mitjans "per a tothom"

La proposta socialista denuncia que la televisió i la ràdio s'han convertit "en un altaveu de continguts independentistes cada vegada més radicalitzats", i ho argumenta en el fet que, segons el CEO, només un 16% de l'audiència de TV3 i el 3/24 es declara contrari a un estat independent per a Catalunya. Però, tot i que s'insisteix en diversos apartats en el que qualifiquen de biaix polític, l'apartat de propostes per redreçar-ho és relativament vague. Una de les propostes parla de "reconstruir els vincles de confiança amb el conjunt de la societat catalana", però no concreta com s'aconsegueix això, més enllà de dir que "una informació veraç i de confiança ha d'estar en el centre de qualsevol estratègia".

6. Frontera més líquida entre públic i privat

El document desplega una bateria d'iniciatives que han de desembocar en el reforç de l'ecosistema audiovisual català, però assenyala que la Corporació no ha de ser-ne l'únic motor. "No és lògic que el sector públic faci o gestioni aquelles activitats que puguin ser garantides pel sector privat -s'afirma-. La titularitat pública és plenament coherent amb la gestió privada de la producció i activitats no estratègiques".

En resum, la posició del PSC no és explícitament rupturista ni demana empetitir TV3 o Catalunya Ràdio, però sí que deixa entreobertes algunes portes –llengua, diners privats, estructura i, sobretot, visió federal– que serien un cop de timó més brusc que el que va donar el mateix partit quan va accedir al govern de la Corporació, l'any 2004. Però el document és només una declaració d'intencions a partir del qual seguir negociant. El PSC, ERC i Junts continuen en converses, però de moment només en la fase amable dels contactes. La negociació dura encara ha d'arribar.

stats