Resant al Déu de les xarxes socials
Umberto Eco explica que un dia li va preguntar al seu estimat rei de Redonda, Javier Marías, per què la gent tenia interès a sortir a la televisió, encara que fos per mostrar les seves misèries. Marías li va donar una resposta que Eco –igual que em passa a mi– no es va poder treure del cap: perquè ja no tenim Déu per explicar-l'hi.
Segons l'escriptor espanyol, l'ésser humà sempre ha sentit la vigilància dels déus, però, sobretot, l'acompanyament d'algú al seu costat. Amb el segle XX, aquell company infatigable va desaparèixer. O almenys va desaparèixer per a la gran majoria de la població. Per més que aquests dos grans autors parlessin de la televisió com el seu substitut, la veritat és que sempre encara ens faltava un pas més. Aquest pas es va fer al segle XXI, i són les xarxes socials.
Instagram, TikTok, Twitter o Facebook són la nostra manera de sentir-nos menys sols. La meva àvia sempre deia que tenia la ràdio encesa, perquè "l'acompanyava molt". Ara encenem les xarxes socials per sentir-nos acompanyats, per saber que hi ha algú a l'altra banda, ja sigui al carrer del davant o a Nova Zelanda, però algú que ens escolta, a qui podem parlar.
Aquesta reflexió de Marías em fa recordar una cosa que em va sorprendre fa dies. L'algoritme de Twitter em recomana insistentment que segueixi un compte que es diu Oración Milagrosa. Un compte que promet lliurar-nos cada dia una oració i que té prop de mig milió de seguidors. No puc evitar pensar que l'algoritme, en la seva saviesa infinita, ha analitzat els meus missatges desesperançats, tirant al pessimisme amb humor negre, i n'ha deduït que necessito creure en alguna cosa. Que necessito una mica de fe.
Potser, sense adonar-nos-en, hem creat els nostres propis déus a mida. Uns algoritmes que saben què volem i ens ho serveixen quan ho necessitem. Ens hem tornat addictes a la divinitat. Per això els nostres ritus canvien, es digitalitzen. Ja no encenem espelmes, sinó que oferim likes i retuits. O com a la sèrie La Mesías, acabada d'estrenar, en què un grup de música catòlica es fa viral al convertir-se en un mem.
El món es fa digital i també la nostra espiritualitat. La pregunta és saber com adaptarem al futur les nostres incerteses, els nostres dubtes i certeses, les nostres pors a l'època de la intel·ligència artificial. Potser elles es convertiran en els propers déus.
