Una teràpia de desintoxicació contra l’enquestitis

Construir narratives a cop de sondeig és un dels corcs del periodisme. Amb l’excusa de conèixer el pretès pols ciutadà s’instal·len marcs mentals decidits en els despatxos del poder. Però, de tant en tant, aflora una enquesta que acumula més d’un defecte. El Mundo en publicava una en portada d’especialment absurda: “Tres de cada 10 votants del PSOE creuen que Aldama té proves contra el govern”. La dreta ho fa sovint, això: explicar què pensa (suposadíssimament) el votant del PSOE i que, de manera invariable, sempre és una cosa que va en contra del posicionament de Pedro Sánchez. Però ¿a qui s’adreça aquesta enquesta? No pas als votants socialistes, que no llegeixen El Mundo a menys que el duguin en una bossa discreta amb el fuet de cuir, la fusta, els guants de làtex i un parell de pinces per als mugrons. A més, segons aquests fabulosos estudis demoscòpics Sánchez només fa que alienar el seu electorat. Però després la realitat és tossuda i aquest MacGyver de la supervivència política guanya els congressos del partit i supera eleccions que li permeten formar govern. 

Però el que més insulta la intel·ligència és la mateixa pregunta. Si Aldama té proves o només va de catxa hauria de ser matèria dels jutges, no pas una qüestió de fe. El ciutadà del carrer no té recursos jurídics ni prou dades per saber si l’empresari acusat de corrupció menteix més que parla. És més: m’hi jugaria un pèsol que la majoria de votants socialistes (o de qualsevol altre partit) suarien tinta per explicar aquesta trama de manera intel·ligible, que viu sobretot a les portades d’uns mitjans molt concrets. Cal desintoxicar urgentment el periodisme si no es vol expulsar bona part del públic a qui satura aquesta politització partidista. I es pot començar per deixar de posar en boca de la gent el que diu pretesament.