EFEMÈRIDE
Mèdia 24/06/2018

Trepitjant Catalunya Ràdio

L’emissora pública obre la porta als oients amb motiu del 35è aniversari

Albert Castellví Roca
4 min
Un grup d’oients durant una de les visites que es van fer dijous a les instal·lacions de Catalunya Ràdio.

BarcelonaUn micròfon de mida XXL plantat al costat mateix de la porta ja delata que a Catalunya Ràdio hi passa alguna cosa. L’emissora pública acaba de fer 35 anys i per celebrar-ho ha convidat alguns oients a visitar les instal·lacions, perquè puguin veure com es fa allò que normalment només poden escoltar.

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

Tot just entrar-hi, el Pep, un dels visitants, pregunta si el tour passarà pels estudis de Catalunya Música. “És la que escolto jo”, diu. La resposta és afirmativa, però encara falta una mica per arribar-hi. De moment el grup, d’unes vint persones, rep una efusiva salutació dels membres de l’equip de l’APM? L’emissora ha organitzat diversos torns de visita al llarg del dia, i a cada grup se li ha assignat un amfitrió per donar-li la benvinguda. En aquest cas són els responsables de la secció d’humor d’El matí de Catalunya Ràdio.

Passen uns minuts de les onze del matí de dijous, l’endemà de l’aniversari, que va ser el 20 de juny. Només falta, doncs, una hora perquè Xavi Cazorla, Jordi Asturgó, Oriol Dalmau i Montse Barcon es posin davant del micròfon de l’estudi 1, però no sembla que això els amoïni. Més tard, en directe, reconeixeran que en el programa d’avui “algunes coses seran patilleres” perquè han tingut menys temps per preparar els guions, però tot i així decideixen acompanyar els visitants durant la primera part de la ruta, fins que es troben amb el director de l’emissora, Saül Gordillo.

“Ens fa molta il·lusió que ens hàgiu vingut a visitar i a veure com és la ràdio per dins”, diu Gordillo al grup d’oients, i els explica que el final de curs és una època “molt intensa” i de “cert nerviosisme”, perquè “és quan es fa la renovació dels contractes” i “tothom està pendent de saber si seguirà o no la temporada vinent”. Els apeemes, que encara no s’han desenganxat del grup, ho aprofiten per recordar-li que a ells encara no els ha garantit la continuïtat. El director sembla fer cas omís de la reclamació, però el to divertit de la conversa fa pensar que, en el fons, ningú no tem gaire per la supervivència de l’APM?

Però això és avui, perquè fa només 24 hores el que perillava era el futur de tota l’emissora, ja que, com recorda Gordillo, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) ha viscut uns moments econòmicament molt complicats. “La pròxima temporada està salvada pels pèls. Ahir el consell de govern, que són els meus jefes, em va dir que podríem fer una nova temporada amb les mateixes condicions que l’actual”, explica. I afegeix, en to de broma: “Els 36 anys també els celebrarem”.

Quatre plantes i setze estudis

Qualsevol que, passejant per Barcelona, hagi passat per la cantonada de la Diagonal amb el carrer Beethoven ha tingut com a mínim la temptació d’enganxar el nas al vidre per veure què passa a l’interior de l’estudi 1 de Catalunya Ràdio, des d’on s’emeten la major part dels programes. Però en les seves quatre plantes l’emissora pública amaga quinze locutoris més, que no són visibles a peu de carrer. Això és el que més crida l’atenció del Nil, el Marc, l’Anna i el Sergi, que amb entre 16 i 18 anys són els membres més joves de la comitiva que visita les instal·lacions. Tots ells fan ràdio en diverses emissores locals que disposen d’un o, com a molt, dos estudis. “No es pot comparar”, diu un d’ells. “Des de fora sembla un lloc petit, però vas pujant pisos i no s’acaba mai”, afegeix un altre. Tots quatre tenen claríssim que els agradaria dedicar-se a la ràdio. Potser d’aquí uns anys es mouran per aquestes quatre plantes plenes d’estudis amb tota naturalitat.

Abans no arribi el moment, avui ja han tingut ocasió d’entrar, com la resta de visitants, a un dels locutoris, el que habitualment s’utilitza per gravar les falques promocionals de l’emissora i dels seus programes. Allà els ha rebut Dolors Martínez, la veu oficial de Catalunya Ràdio, que ha proposat a tot el grup d’oients gravar un indicatiu. S’ha de reconèixer que s’hi han esforçat, i que tots han sabut cantar correctament, quan tocava i amb una entonació força encertada el “Catalunya Ràdio”. Però, afortunadament, no estava previst que l’enregistrament s’hagués d’emetre.

I llavors arriba el moment que el Pep esperava. Ha calgut pujar fins a l’últim pis, però allà hi han trobat l’estudi de Catalunya Música, en ple funcionament. A diferència de la majoria dels altres locutoris, aquest no té al costat un control tècnic, sinó que és el mateix presentador qui obre i tanca els micròfons i fa sonar la música, prement els botons de la taula de so que té al davant.

Seguint pel mateix passadís s’arriba al que es coneix com “el cervell de la ràdio”. Es tracta del control central, per on passa tot el que emeten les quatre emissores del grup (Catalunya Ràdio, Catalunya Informació, iCat i Catalunya Música) abans d’iniciar el viatge per les ones hertzianes fins als receptors dels oients. Des d’aquí es gestionen també les connexions amb les delegacions i corresponsalies de dins i fora de Catalunya, i amb les vuit unitats mòbils de què disposa l’emissora. Precisament, davant la porta principal hi ha aparcat un d’aquests vehicles, la Merche (un nom popular que deriva de la seva marca, Mercedes), que avui, amb motiu de la jornada de portes obertes, s’ha convertit en objecte d’exposició i no es mourà d’aquí. Però això és una excepció: l’any passat, segons informa el plafó que té penjat a la porta, va recórrer 20.140 quilòmetres, una mitjana de 55 cada dia. Sortint de Diagonal 614, on té la seu l’emissora, hauria pogut arribar fins a Katmandú (al Nepal)... i tornar-ne!

De nou a la planta baixa arriba el moment de tancar el cercle. Després del butlletí informatiu de les dotze del migdia comença l’APM?, i dins l’estudi 1 (mentre alguns passavolants enganxen el nas al vidre per mirar què hi fan) els responsables de l’espai es retroben amb els visitants a qui han donat la benvinguda fa una hora, i que ara presenciaran el programa en directe. “M’ha agradat molt veure com ho fan”, dirà, a la sortida, un d’ells, el Joan. “Canvia molt: només són quatre, però sentint-ho sembla que siguin molts més”. Deu ser això, la màgia de la ràdio.

stats