Tres motius per veure: 'Sabrina'

Barcelona1. Per l'angelical Audrey Hepburn, que roba tota la llum d'aquesta comèdia romàntica prou senzilla en la seva premissa però brillant en l'execució. El seu paper de noia que s'enamora d'algú −molt− més gran que ella –30 anys més tenia Humphrey Bogart– va ser tan convincent que les tres pel·lícules que va fer immediatament després incloïen aquest mateix esquema.

2. Per la professionalitat de Bogart. Estava emprenyat amb Billy Wilder perquè no havia estat la seva primera opció −li havia proposat el paper a Cary Grant, que havia declinat l'oferta−. Estava emprenyat amb Audrey Hepburn i la seva inexperiència, que es traduïa en haver de repetir massa sovint les preses −i algunes fonts diuen que ell havia volgut col·locar-hi la seva dona, Lauren Bacall−. Estava emprenyat amb William Holden, també. I amb ell mateix per haver acceptat un tipus de pel·lícula que aparentment no li esqueia gens. Si no fos que... va ser una de les millors interpretacions de la seva carrera. I ho devia veure, perquè anys després va demanar disculpes pel seu comportament al rodatge, adduint problemes personals.

3. Perquè sembla que totes les peces encaixin a la perfecció, però en realitat, Wilder i el seu guionista, Ernest Lehman, anaven retocant-les cada dos per tres, davant l'exasperació dels actors. Sobretot Bogart: Hepburn i Holden s'havien embolicat, així que ja els anava bé si de tant en tant la producció es posava en mode pausa per enllestir la reescriptura d'algunes escenes. De fet, Wilder va demanar en una ocasió a Hepburn que simulés estar malalta, de manera que així guanyaria una mica de temps per completar algun fragment.