Danae Boronat: "Després del 'Zona franca' crec que puc fer qualsevol cosa"

BarcelonaDanae Boronat no té por de llençar-se a la piscina. Després de fer-se un nom en la informació esportiva, va assumir el repte de presentar un Zona franca quasi ferit de mort per l'acomiadament de Manel Vidal, col·laborador del programa, i la posterior renúncia del seu conductor, Joel Díaz. Superada aquella etapa convulsa, la tarragonina suma ara una nova aventura: presentar L'altaveu, el nou magazín de tarda en català de La 2, que s'estrena aquest dilluns.

Nou canvi de registre. Com l’encares?

— Amb moltes ganes, com un repte gros. Però després del Zona franca ja penso que puc fer qualsevol cosa. Quan m’ho van proposar vaig pensar: "Per què no?".

No ets poruga?

— No. A vegades m’aniria bé ser-ho una mica més, però és veritat que m’agrada llençar-me a la piscina. Sé que no m’haurien ofert aquest programa si no m’haguessin vist al Zona franca, en un altre registre. També em dona seguretat: em fa pensar que va agradar el que vaig fer i que han vist que tinc possibilitats de fer altres coses.

En el moment en què estaves fent el Zona franca hi havia molt soroll mediàtic. Com ho vivies?

— Al principi em va afectar una mica, però després vaig aconseguir aïllar-me. M’ho passava molt bé fent el programa i, si tu estàs tranquil·la amb el que estàs fent i hi vas cada dia il·lusionada, la resta ja no és cosa teva, no ho pots controlar.

L’altaveu suposa un risc tan gran com el Zona franca?

— No ho sé. El Zona franca no sé per què era un risc; per a mi era un format fantàstic. Són formats en què jo sé que em puc sentir còmoda i lliure de fer el que vulgui. De fet, a L’Altaveu soc molt lliure, no tot està marcat, encara que hi hagi uns guions. Crec que el to del programa em va bé. El què i el com s’adapten a mi.

Si no haguessis fet aquell late show potser encara només se't vincularia amb els esports.

— Sí, sense cap mena de dubte. És un dels motius pels quals agafo projectes com aquell. Primer, i sobretot, per demostrar-me a mi mateixa que puc fer altres coses. Un cop dius: "Ah, mira, resulta que sí", et pots adaptar a altres registres. Aquest és diferent, però crec que m'hi puc adaptar perfectament.

Dieu que el programa explicarà històries. Com serà L'altaveu?

— La idea és ser l'altaveu de la gent normal, de la gent del carrer. Intentar parlar dels temes d'actualitat que a tothom li preocupen, però donant-hi una volta, amb una visió positiva, i mirant què en podem aprendre. Crec que és important entretenir des de la base del bon rotllo. Evidentment, hi ha casos en què no es pot, com quan hi ha successos.

Per tant, serà un calaix de sastre amb molt entreteniment?

— Hi haurà molt de territori, i reporters allà on passin les coses. Tenim moltes ganes que hi hagi gent del carrer perquè avui dia sembla que per sortir als mitjans hagis de cometre un crim o ser artista. Volem històries del dia a dia i coses que ens passen a totes i a tots.

És un programa de molt contacte amb la gent. És una cosa que t'agrada especialment?

— A mi m'encanta. Al final el que volem és que la gent del carrer senti que interessa i parlar de les situacions que ens afecten.

És una franja en què hi ha molta competència. Et preocupa?

— Nosaltres comencem de zero, tot l'equip és nou i jo soc novella en aquest gènere. Crec que això és un avantatge perquè no copiarem, almenys jo no vull copiar ningú, perquè no m'assemblo a ningú ni vull assemblar-me a ningú. Crec que necessitem un temps, per fer prova i error, anar provant coses i veure si funcionen. Hem de recórrer un camí fins que trobem el nostre perfil de persones. És un camí que comencem al zero i potser passarem pel deu, pel dos i pel cinc i finalment acabarem trobant el nostre to i la nostra manera de fer sense intentar assemblar-nos a ningú. Tampoc crec que hi hagi referents. Catalunya és diferent i crec que necessitem que a la tarda hi hagi marxa, que sigui rock & roll.

Parlaves de tenir temps perquè les coses funcionin. T'has trobat que és molt difícil que les televisions donin aquest temps?

— Sí, es veu que a les teles costa que et donin temps. Però aquí tinc la sensació que hi ha molta voluntat que les coses funcionin i, si no, no passa res. Tenir l'oportunitat d'engegar una franja nova en un canal com La 2 crec que és la bomba. Que apostin per tu, per fer un producte nou amb tot de gent nova, és de valorar. Avui dia el risc no es porta gaire i aquí [RTVE Catalunya] estan arriscant.

Compaginaràs el magazín amb les retransmissions de TV3. Ha sigut senzill arribar a un acord?

— Sí, he de dir que sí, hi ha hagut voluntat per les dues parts. Per a mi era molt important. De fet, era condició sine qua non perquè jo gaudeixo molt amb el futbol i, esclar, ens queda pràcticament el millor, que és el tram final de temporada. Estic superagraïda que tothom ho entengui. No hi ha incompatibilitat perquè són coses molt diferents.