Dimarts, Pablo Motos entrevistava Nacho Cano a El hormiguero per promocionar el seu espectacle. Però no era precisament la faceta musical la que interessava al presentador. Coneixedor de la trajectòria ideològico-delirant de l’artista, volia que buidés el pap sobre qüestions polítiques. D’altra banda, el component de Mecano sabia perfectament que al costat de les formigues de pelfa trobaria l’ecosistema adequat per deixar anar les seves teories conspiratives i ja va entrar al plató amb un llibre misteriós sota el braç. El programa s’ha convertit en això: un formiguer de personatges que deixen anar la seva faceta reaccionària contra Pedro Sánchez. El hormiguero serveix a Motos per potenciar aquesta idea d’una comunitat oprimida pel despropòsit woke.
Només començar, li va preguntar per la detenció policial de l’any passat, acusat de contractar immigrants de Mèxic en situació irregular. I aquí va començar un relat lent i surrealista sobre com el seu altruisme es va veure escapçat per les clavegueres de l’Estat. Va explicar unes connexions entre policies, amb individus que entraven a casa seva d’amagat i agents que se li disculpaven per participar contra ell en missions fosques. Van sortir tots els noms clau: Sánchez, Marlaska, Óscar Puente i fins i tot Begoña Gómez. Va assegurar que tot plegat s’havia organitzat per coaccionar-lo, després de donar suport a Isabel Díaz Ayuso. “Esta es la forma de trabajar del señor Sánchez y de Marlaska y de todos los que le rodean por arriba y por abajo”. Va assegurar que ell feia aquesta denúncia per fer-nos un favor a tots nosaltres: "Me importa España ahora mismo y me importa que todos sepáis que estamos jodidos”. Cano acariciava el llibre que havia deixat a la taula com si fos una Bíblia. I després de prevenir-nos sobre el govern va agafar el llibre, escrit per un militar fundador de la Guàrdia Civil: “Esta es la cartilla de la Guardia Civil que escribió el Duque de Ahumada en 1845. Es un código de honor que recomiendo a todo el mundo que se lo lea porque creo firmemente que los únicos que nos van a sacar de esta ruina son esta gente”. Motos no va dir res. Es demana un cop d’estat militar des del seu programa i es va quedar petrificat com aquells conills enlluernats pels llums del cotxe. Cano continuava: “Estamos gobernados por una banda criminal con redes que no sabemos, financiadas por gente que sospechamos pero que no sabemos”. I Motos, davant d’aquells comentaris, només va preguntar: “Durante todo este tiempo salías a la calle siendo sospechoso?”. S’ha de ser pobre en comprensió o limitat en recursos discursius. Aquest és el nivell del presentador que converteix el seu espai d’entreteniment familiar en l’esbarjo de la dreta més rància, i no sap ni processar en directe els disbarats que diuen.
