La TV3 post-Procés no afluixa i suma el quinzè any consecutiu de lideratge

BarcelonaEl canvi de model de TV3 no li fa pagar peatge d’audiència. El canal públic s’ha coronat un any més, i ja són quinze de consecutius, com a televisió més vista a Catalunya, amb un marge còmode de més de quatre punts respecte a la segona classificada. Però no sempre va ser així: el 2016 va estar a punt de perdre la primera plaça i va fer falta mirar les centèsimes per determinar que, pels pèls, havia superat Telecinco. Van venir els anys del Procés i el canal va viure una era daurada amb els audímetres amb una programació on les (barates) tertúlies polítiques dominaven bona part de la graella. Per això hi havia intriga sobre si el canvi de model instat per l’actual cúpula directiva, amb una programació més despolititzada, mantindria l’interès del públic. I la resposta de les xifres oficials diu que sí: a falta de comptabilitzar els últims dies de l’any, cosa que com a molt podria alterar una dècima els resultats, TV3 tancarà amb un 13,7% i ampliarà el seu propi rècord sumant el tercer lustre complet com a líder.

CCMA

TV3 revalida el lideratge, però perd dues dècimes respecte de l’any anterior. La pública catalana és líder indiscutible de la programació diürna i també de l’horari estel·lar. De fet, en 300 dies de l’any el programa més vist de la jornada ha estat un Telenotícies. I 20 dels 40 programes més vistos són de TV3, per bé que les primeres posicions són per a La1, que ha dominat gràcies als esports, un terreny en el qual els mitjans de la Generalitat no aposten pressupostàriament.

Més enllà de les dades quantitatives, TV3 és la cadena més ben valorada segons el rànquing que elabora l’empresa internacional GfK, a partir d’un panel propi d’espectadors. En concret, TV3 ha obtingut un 8,3 sobre 10 de nota (però aquí se li escapa també una dècima). Els informatius també són els que treuen millor puntuació, amb un 8,4. En l’apartat d’entreteniment, Tor, El foraster, el piromusical de la Mercè, la final de la Lliga de Campions femenina o la sèrie El doctor Martin han estat alguns dels èxits per al canal.

A més, per primer cop en molts anys milloren tots els canals secundaris de la CCMA, encara que sigui modestament. El 3/24 es recupera dues dècimes i marca un 1,5%. També l’Esport3 puja, en el seu cas tres dècimes, i aterra en l’1,3%. Finalment, l'SX3/33 marca un 0,7%, la qual cosa representa una dècima més que l’any anterior.

Des de la cadena recorden també que enguany la televisió lineal ha hagut de compartir protagonisme amb la plataforma 3Cat, que ha generat 223 milions de reproduccions d’àudio i vídeo durant el 2024.

Resta de canals en català

Un cop liquidada 8TV el 2023, resten només els canals autonòmics balears i valencià per aportar oferta en català al panorama de la televisió en obert (a banda de RTVE, que de moment no manté un canal específic en aquesta llengua, sinó tan sols espais concrets). À Punt ha vist com les conseqüències de la DANA li permetien millorar ostensiblement les audiències, però com que en tots els mesos precedents havia anat caient en picat, aquesta millora circumstancial no li permet maquillar la xifra global, que cau quatre dècimes, fins al 2,6%. A la illenca IB3 li va substancialment millor: puja dues dècimes i s’estableix en el 5,2%.

Grup RTVE

De la mà de l’aposta pel futbol, i també en l’últim trimestre per l’èxit de David Broncano i la seva troupe, RTVE protagonitza la pujada més espectacular dels últims anys. Ni més ni menys que un punt i mig en un sol exercici, la qual cosa li permet desbancar Antena 3 d’una segona posició que semblava molt consolidada. Això sí, el seu 9,3% encara la fa ser lluny de TV3, però marca un bon domini de les televisions públiques a Catalunya. L’única ensopegada de l’ens estatal el marca La2, que perd dues dècimes i aterra en el 2,3%. En canvi, el canal informatiu 24H en puja una, fins al 0,7%, i també millora la seva quota una dècima l’infantil Clan, en aquest cas fins al 0,6%. Teledeporte, per la seva banda, es manté amb un 0,6 de share.

Privades espanyoles

Antena 3 protagonitza una de les clatellades més severes a Catalunya: perd la segona posició i baixa un punt sencer en un any, fins al 8,3. L’únic magre consol que li queda és que la seva rival més directa, Telecinco, tampoc no signa un bon exercici: el seu 7,5% de quota de pantalla li comporta perdre quatre dècimes respecte del 2023. També retrocedeix La Sexta, tot i que molt més modestament: una dècima, fins al 5,7%. En aquest context, les dues dècimes sumades per Cuatro constitueixen una molt bona notícia per al segon canal de Mediaset, que venia de fer mínims històrics en els últims anys.

En la batalla de les temàtiques, Energy perd una quarta part de l'audiència i passa del 4,3% al 3,1%. Dotze mesos enrere disputava l’última plaça als canals generalistes Cuatro i La Sexta, però ara veu com torna a ser a la pinya de canals que lluiten per les engrunes del pastís de l’audiència.

Resultats a Espanya

Antena 3 revalida el lideratge i, amb el seu 12,6% de quota de pantalla, repeteix com a televisió més vista a Espanya per tercer any consecutiu. Però no és una victòria gaire dolça, perquè veu com el marge que mantenia respecte de la segona classificada s’estreny perillosament. L’any 2023 el va acabar amb un 13,3% que li permetia un coixí de 3,4 punts amb Telecinco, aleshores segona. Però enguany el primer canal d’Atresmedia ha perdut set dècimes i La1, impulsada en bona part pel fenomen Broncano, n’ha pujat vuit i està ja en el 10,5%, en el que suposa el seu retorn als dos dígits des del 2018. Això vol dir que el marge entre totes dues és només de 2,1 punts.

Telecinco, per part seva, segueix el seu calvari particular. La que va ser televisió líder durant una dècada ha anat perdent pistonada i els diferents canvis de model que ha intentat no han convençut el públic. En aquest exercici, perd un altre mig punt i es queda en un 9,9%. La televisió de Mediaset superava el 20% de share l’any 2007. Des d’aleshores, ha dilapidat la meitat del seu tros de pastís d’audiència, per bé que el grup mediàtic segueix acaparant més del 40% de la facturació publicitària de tot el sector televisiu.

En el duel de segons canals, La Sexta millora una dècima i es posa en el 6,4%, mentre que Cuatro es recupera de les seves hores més baixes i registra un 5,5%, tres dècimes més que un any enrere. I, pel que fa a les temàtiques, Factoría de Ficción recupera el ceptre, perquè repeteix el 2,6% de l’any anterior, mentre que Energy, que s’havia coronat com a més vista el 2023, cau sis dècimes, fins al 2,4% de share.

Les caigudes de Telecinco i Antena 3 impacten directament en els resultats d’audiència del duopoli. Atresmedia segueix sent el grup mediàtic amb més impacte i acapara el 26,5% de l’audiència, mentre que Mediaset li va al darrere, amb el 24,9%. Tercera és la corporació pública RTVE i el seu 15,8%.

Dades de consum

La televisió tradicional va perdent llençols –o minuts de consum– a cada bugada. Enguany, per exemple, a Espanya han vist la televisió cada dia de l’any el 58,8% de la població (o 27,4 milions de persones). Es tracta, tanmateix, de la xifra més baixa històricament. També marca mínim el nombre de minuts al dia en què els ciutadans consumeixen televisió: 171. Això suposa 10 minuts menys que l’any anterior (que ja va ser el terra històric) i un 5,5% menys. Com era d’esperar, la caiguda és més pronunciada entre les capes més joves dels espectadors. Així, els nens entre 4 i 12 anys només miren 152 minuts de televisió al dia, mentre que els qui superen els 64 anys ho fan 409 minuts i són els que apugen enormement la mitjana. De fet, en només un any la mitjana d’edat de l’espectador ha pujat tot un any, i queda en 58.

Per comunitats autònomes, Catalunya té un consum només una mica per sota de la mitjana: 156 minuts per ciutadà de més de quatre anys. Els navarresos són els menys enganxats a la pantalla (amb 142 minuts) seguits pels balears (147). Entre els qui més s’abonen a la petita pantalla hi ha els asturians (203) i ja a més distància els castellanomanxecs (185) i els andalusos (183).

Plataformes

YouTube segueix sent la gran plataforma líder, que treu avantatge del seu caràcter gratuït. Fins a 29,6 milions de persones (tres quartes parts de la població) en són espectadors en algun moment o altre, en un estudi d’abast estatal. Segueix Instagram, amb 23,2 milions d’usuaris. La primera de pagament és Prime Video, que aconsegueix 21,3 milions d’usuaris únics, seguida de Netflix i els seus 20,6 milions. El rànquing es completa amb Spotify (14,7 milions), TikTok (14,4), Disney+ (11,7), Movistar+ (10,7), RTVE Play (10,4) i Max (8,5).

Segons la consultora Barlovento, els tres continguts de més èxit a Espanya tenen segell local. En primera posició hi ha la veterana sèrie Aquí no hay quien viva, que suma 6,1 milions d’espectadors únics. En segon lloc, hi ha la seva seqüela, La que se avecina, amb 4,6 milions. El bronze és per a Asalto al banco central, que van seguir 4 milions de persones.