Xarxes més potents i intel·ligents al MWC23
Europa debat com finançar les noves xarxes mentre les marques presenten mòbils fotogràfics, sostenibles, reparables, satel·litzables i desenrotllables
El MWC, tot i els elements de circ futurista que fan tanta gràcia als reportatges de televisió, és un congrés professional. La prova és que l’anunci principal que hi han fet els organitzadors –les grans telefòniques mundials– només l’han entès bé ells mateixos i els creadors d’aplicacions mòbils. Malgrat els titulars que s’han publicat, la plataforma Open Gateway que GSMA va presentar dilluns no ve a trencar el duopoli de les botigues d’aplicacions de Google i Apple. És un catàleg d’API (sigles angleses d’interfície de programació d’aplicacions), uns elements tècnics amb què els desenvolupadors podran incloure els seus productes funcions que consumeixin serveis de les operadores: per exemple, que la geolocalització es derivi de les antenes i no de Google Maps; que el pagament en una botiga es faci a la factura del mòbil i no amb PayPal, o que la modalitat premium d’un videojoc en xarxa gaudeixi d’una connexió 5G amb més amplada de banda i, per tant, millor qualitat visual. Però els títols resultants continuaran distribuint-se mitjançant la Play Store i l’App Store. El caràcter complementari d’Open Gateway es confirma veient que un dels repositoris on els creadors d’aplicacions podran contractar-ne els serveis és precisament el núvol de Google, juntament amb els d’Amazon i Microsoft. Per tant, no cal esperar cap botiga alternativa a les dues hegemòniques; les operadores només esperen que aquestes continuïn despatxant moltes descàrregues, però ara aspiren –veurem si els desenvolupadors mosseguen l’ham– que els proporcionin ingressos, ja que l’ús de les API és de pagament.
Les telecos europees necessiten aquests ingressos desesperadament. Com dèiem diumenge en l’article previ al MWC, les xarxes de telecomunicacions tindran cada vegada més capacitat i velocitat de transmissió de dades i, alhora, més intel·ligència per adaptar-se a la demanda dels usuaris. Aquesta setmana hem comprovat a Barcelona com la tecnologia que ho fa possible ja està de fet disponible, i en gran part desplegada en molts països, sobretot a l’Àsia. El problema el tenim a Europa, perquè el centenar llarg de telecos no troben la manera de finançar adequadament les noves xarxes i han aprofitat el MWC per reiterar la necessitat d’una millor regulació a escala comunitària.
Una normativa europea més flexible
El MWC va arrencar amb els màxims directius de les grans operadores europees reclamant als organismes reguladors estatals una normativa que els faciliti la creació d’aliances entre ells per rendibilitzar les inversions en infraestructura, i també un mecanisme que obligui les grans tecnològiques –Netflix, Google, Amazon, Apple i Microsoft– a contribuir-hi d’una forma més “justa”. Com era previsible, aquestes han posat el crit al cel davant la reclamació de les telecos.
El comissari europeu del mercat interior, Thierry Breton, es va mostrar públicament comprensiu al MWC amb les demandes dels operadors europeus i pocs dies després el seu departament va iniciar una àmplia consulta sobre el futur de la connectivitat del sector i de la infraestructura comunitària, però sense avançar cap posicionament sobre les qüestions fonamentals.
La tecnologia mòbil 5G ha continuat acaparant el protagonisme. Això és degut, per una banda, a la contínua evolució de la mateixa 5G, però també ha estat la primera vegada que les empreses usuàries han vist casos d’ús reals dels quals poden treure profit, amb el servei mòbil 5G com a alternativa viable a la connectivitat fixa que fins ara predominava a les indústries.
També hi havia telèfons
Com hem anat explicant en les cròniques diàries, els grans fabricants de smartphones (tots xinesos, perquè la coreana Samsung havia presentat els S23 uns dies abans i Apple mai hi exposa novetats) han presentat telèfons al MWC. Les càmeres són protagonistes de les especificacions, fins al punt que Xiaomi ha agafat el relleu de Huawei en l’aliança amb Leica per donar prestigi a les òptiques dels seus aparells. Precisament l’antiga filial de Huawei, Honor, que ara funciona de manera independent, ha presentat el model Magic 5 Pro, que presumeix de tenir la millor càmera del mercat. Això ja ho veurem, però m’ha cridat més l’atenció que sigui el primer telèfon amb bateria de silici i carboni, que promet un 12,8% més de densitat d’energia, que s’hauria de traduir en més autonomia.
A més de mòbils fotogràfics, n’hem vist de sostenibles. Fa temps que les marques destaquen l’ús de materials reciclats i reciclables en els telèfons. Però l’aparell més sostenible sempre és el que no llences per comprar-ne un de nou. Per sort, ja n’existeixen que són fàcils de reparar. La marca pionera va ser l’holandesa FairPhone, i aquest MWC s’hi ha afegit Nokia amb el G22, que costa 189 euros i es pot obrir fàcilment per canviar-li la bateria o la pantalla si se t’ha trencat. Fins i tot inclouen les eines per fer la reparació.
Una nova categoria a l’alça són els mòbils satel·litaris, que ofereixen connectivitat d’emergència via satèl·lit. A més dels telèfons Bullitt amb el nou xip de Mediatek sota les marques Cat i Motorola, Qualcomm ha presentat al MWC un xip compatible amb els satèl·lits Iridium d’òrbita baixa, assegurant que les marques Oppo, Vivo, Xiaomi, Nothing, Motorola i Honor trauran aparells amb aquesta funció abans que acabi l’any. Huawei, que ha renunciat a vendre telèfons fora de la Xina, aposta pels rellotges connectats amb el Watch Buds, amb una esfera rodona de 47 mil·límetres que amaga una sorpresa: s’aixeca per treure els petits auriculars de botó que porta a dins, i que es carreguen sense fils amb la bateria del mateix rellotge per aconseguir fins a quatre hores d’autonomia.
En matèria de telèfons, l’única sorpresa ha vingut de la xinesa Lenovo, la propietària de Motorola. El telèfon, que no té nom perquè encara és només un prototip, té una pantalla de quatre polzades, relativament petita, però suficient per a la majoria de les coses que fas habitualment i que cap bé a la butxaca. Però quan en necessites més, prems un botó i la pantalla s’estira cap amunt i acaba sent de sis polzades i mitja.
L’altre aspecte destacable és la preeminència del núvol, tant per acollir dades de les empreses i consumidors com, sobretot, per utilitzar serveis amb intel·ligència artificial, a l’estil de –ai!– ChatGPT. Per un motiu o altre, la demanda de connectivitat no s’aturarà mai. Per això ja es diu que cal deixar de parlar de generacions mòbils (3G, 4G o 5G) i parlar d'una evolució continuada i creixent de la connectivitat, sigui mòbil o fixa.
