Microsites 28/01/2021

Per què el forat de la capa d'ozó va ser excepcionalment gros el 2020?

Els nivells d'aquest gas a l'Antàrtida van ser els més baixos com a mínim des del 1979

2 min
Columna d'ozó en DU a 10 de desembre, dins de la línia negre la concentració és tan baixa que es considera forat

Durant la tardor de l'any passat el forat de la capa d'ozó que s'obre habitualment en aquesta època de l'any sobre l'Antàrtida va arribar a valors que no es veien com a mínim des de 1979. El programa de monitorització de l'atmosfera del projecte europeu Copernicus (CAMS) va detectar nivells molt baixos d'aquest gas a principis d'octubre, però la situació més excepcional va ser la de novembre i desembre. Normalment en aquesta època de l'any el forat ja tendeix a tancar-se, però enguany els nivells d'ozó a l'estratosfera van continuar sent molt baixos fins passat Nadal. A principis de desembre el forat encara era tan gros com l'Antàrtida.

Hi ha bàsicament tres factors que contribueixen a la destrucció d'ozó a l'estratosfera: la llum del sol, el fred i gasos com els CFC, utilitzats en l'activitat humana en sistemes de refrigeració, aires condicionats o esprais. Segons un estudi elaborat pel CAMS, les temperatures durant els mesos de novembre i desembre del 2020 van ser excepcionalment baixes a les capes altes de l'atmosfera del pol Sud. El conegut com a vòrtex polar, un corrent de vents que tendeix a engabiar l'aire fred al pol, va ser molt intens enguany, fet que va provocar temperatures molt més baixes del normal. Això, sumat al sol, cada cop més protagonista a l'hemisferi sud a mesura que avancen novembre i desembre, hauria provocat aquesta destrucció excepcional d'ozó. El forat del 2020 no ha sigut l'únic recent de grans dimensions, ja que el del 2018 també es va situar entre els més grossos de les últimes dècades. En canvi, el del 2019 va ser dels més petits des que hi ha dades.

El forat de la capa d'ozó varia molt d'un any a l'altre, i aquestes oscil·lacions interanuals estan provocades bàsicament per factors meteorològics. D'aquesta manera és difícil saber quin efecte té la disminució de les emissions de gasos com el CFC fixades per la majoria de països. Segons els experts del CAMS, la tendència a llarg termini és a una lenta recuperació de la capa d'ozó, i en aquest sentit diferents estudis auguren que el forat podria arribar als nivells previs als anys 80 de cara a l'any 2060.

stats