Hi ha hagut sospirs d’alleujament entre partidaris i apuntaladors de l’ordre del 78 en constatar que els papers del 23-F han resultat ser més aviat mullats i no incloïen res de rellevant sobre la implicació del rei Joan Carles en els preparatius del cop d’estat. És un alleujament força opinable, perquè la imatge d’un cap d’estat que ha hagut de refugiar-se als Emirats Àrabs Units per haver defraudat la hisenda del seu país difícilment pot estar més danyada. Però els partidaris i apuntaladors s’aferren encara al mite de Joan Carles com a salvador de la democràcia que ens vam donar entre tots, i amb això pensen que en tenen prou (segurament en tindran prou) per sostenir el relat de la monarquia parlamentària suposadament providencial.
Ha resultat que els papers desclassificats contenien uns protagonistes inesperats: Antonio Tejero, el tinent de la Guàrdia Civil que va entrar al Congrés pegant trets i vociferant renecs, i que va tenir el detall de morir-se aquest dimecres, el dia que es feien públics els documents; però sobretot la seva esposa, Carmen Elvira, de qui han aparegut més de tres-centes pàgines de transcripcions de converses telefòniques amb tot quisqui, en què s’esplaiava descrivint el seu marit amb apel·latius com desgraciao, tonto o gilipuertas. Com a exemple podem agafar aquest fragment, que el nostre subdirector David Miró ha recollit en un tuit. Parla Carmen Elvira, queixant-se de com el general Armada i companyia han deixat caure Tejero en desgràcia:"¡Tan bueno y tan honrao! Siempre con la Patria para arriba, para abajo... Además, es un hombre equilibradísimo [...], y lo único que él quiere es terminar con el terrorismo para que la gente viva a gusto y en paz... Ah, ¡qué lástima me da!"
S'ha de reconèixer que els monòlegs de Carmen Elvira són pura literatura, dignes de les Comedias bárbaras de Valle-Inclán (com diu Miró), de la novel·la Cinco horas con Mario de Delibes (com observa el coordinador de Més per Mallorca, Lluís Apesteguía) o d'una versió cañí i casernària del monòleg de Molly Bloom a l'Ulisses de Joyce. Com sol fer la literatura, ens situen davant d'una realitat que no prevèiem: una en què un guàrdia civil comet un cop d'estat per pura bondat, honradesa i patriotisme, i en què el cop d'estat és una forma d'acabar amb el terrorisme perquè tothom pugui viure a plaer i en pau. Ens pot fer riure (fa riure), però quan parlem de l'extrema dreta espanyola estem parlant del marc mental que defineix Carmen Elvira a les seves telefonades plenes de la perillosa combinació de l'odi amb el fanatisme.
