25/8: Canvi d’eix?

Des de fa més d’un segle, la política catalana necessita per ser descrita, explicada i cartografiada dos eixos: un eix sobre els posicionaments en la qüestió nacional i un altre eix sobre el model econòmic i social, l’eix clàssic dreta-esquerra. Els dos eixos hi són sempre i sempre són imprescindibles per fer un mapa comprensible. Però no sempre tenen el mateix pes relatiu dins del debat polític català. Hem viscut uns anys –i vivim– en què l’eix nacional ha estat en primer pla, sense que l’altre eix ideològic hagi desaparegut. Va passar també fa més de cent anys amb la Solidaritat Catalana, fins que una pujada forta de temperatura en l’eix social el va desplaçar del primer pla, sense eliminar-lo. Hi ha hagut intents de dir que en realitat els dos eixos eren paral·lels en comptes de perpendiculars: és a dir, que només es podia ser catalanista si es pensava d’una manera concreta. Però com a descripció no funciona: hi ha hagut catalanistes en tot l’espectre ideològic. Ara, la fatiga d’un debat nacional sense avenços i l’eclosió de temes com l’ampliació de l’aeroport o els Jocs d’Hivern sembla que insinuïn un canvi. No és que desaparegui cap dels dos eixos. Mai no han desaparegut. És que canvia el seu pes relatiu dins del debat públic.