Amb Joan Miró, de pas cap a Mont-roig (1928)
Peces històriques
PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚSDe l’entrevista de Francesc Trabal (Sabadell, 1899 - Santiago de Xile, 1957) a Joan Miró (Barcelona, 1893 - Palma de Mallorca, 1983) a 'La Publicitat' (14-VII-1928), on explicava com va treballar a Mont-roig el quadre 'La masia' (1921-1923). Aquests dies s’ha inaugurat a Mont-roig una exposició d’imatges inèdites de l’àlbum familiar de Joan Miró sobre les seves llargues estades en aquella localitat del Camp de Tarragona.
Joan Miró, el pintor català que fa poc aconseguí tota l'atenció de la crítica d'art de tots els països amb motiu de la seva exposició a la Sala Bernheim de París, ha estat uns dies a Barcelona, de pas cap a Mont-roig, i hem pogut obtenir d'ell uns mots sobre la seva vida. [...] Deixem que parli ell: "[...] Tota la meva vida he fet gargots. Ja de petit sempre tenia el llapis de cap al paper. Quan tenia quinze anys, però, encara no havia començat a prendre'm les coses seriosament, puix que aleshores duia els llibres a Can Dalmau Oliveres, i hauríeu vist amb quin alè passava hores i hores damunt el Deu i l'Haver d'aquell gran despatx de drogues! Aleshores, en aquella època, fou quan vaig sentir un ímpetu fortíssim que m'empenyé a anar a Llotja i a Can Galí. A en Galí me l'estimo molt. Quan vaig acabar de Can Galí, que era en plena guerra europea, poc pensava de marxar d'aquí. I fou quan vaig fer la meva primera exposició, primera i única a Barcelona, a Can Dalmau. En aquells moments damunt meu pesaven totes les influències, estava influenciat per tot, des dels impressionistes fins als futuristes. D'aquesta exposició ningú no adquirí res i fou En Dalmau qui em comprà totes les obres exposades per ajudar-me a anar a París amb els diners que em proporcionà, el qual viatge emprenia cap allà a començaments del 1920. La meva il·lusió de conèixer París, de viure-hi, de treballar-hi, no pogué pas expansionar-se: la guanyà la desorientació que París em causà. Vaig viure un any de desorientació absoluta. De tal manera que vaig intentar anar a alguna Acadèmia i no vaig saber fer ni una ratlla. Em situava davant els models i, en absolut, no sabia dibuixar. Havia perdut el mecanisme de com anava tot allò. I no vaig trobar-ho fins a Mont-roig, on vaig tornar l'estiu següent, i on immediatament "em tornà" la pintura com quan a les criatures els torna el plor. Influenciat sobretot per Picasso i pels cubistes, el camp de Tarragona em feu venir unes ganes folles de treballar […]. Picasso té el meu retrat fet a Mont-roig, i que fou exposat a París formant part d’una aportació col·lectiva catalana. [...] Mont-roig m’acollí amb tota la seva claror i amb tota la seva vida. Aleshores vaig voler cloure tot un període meu que des de Mont-roig veia tan clar, i vaig fer La masia. Nou mesos de treball constant i pesat! Nou mesos cada dia pintant-hi i esborrant i fent estudis i tornant-los a destruir! La masia fou el resum de tota la meva vida al camp. Des d’un gran arbre a un petit caragolet, vaig voler posar-hi tot el que jo estimava al camp. Crec que és insensat de donar més valor a una muntanya que a una formiga (i això els paisatgistes no ho saben veure), i per això no dubtava de passar-me hores i hores per donar vida a la formiga. Durant els nou mesos que vaig treballar a La masia hi treballava set o vuit hores diàries. Sofria terriblement, bàrbarament, com un condemnat. Esborrava molt i començava a desfer-me d’influències estrangeres per posar-me en contacte amb Catalunya. [...]"
