17/04/2022

Com acabarà la Xina amb el covid?

4 min

L’estratègia xinesa del covid zero s’ha considerat, durant gran part d’aquests últims dos anys, un mètode dràstic però eficaç per mantenir uns índexs de contagi baixíssims. El govern xinès ha confinat milions de persones, a qui ha ordenat que es quedessin a casa, o fins i tot a les escoles i edificis d’oficines. Tot i que aquesta estratègia tan radical ha tingut conseqüències negatives no desitjades -com ara una atenció mèdica deficient per a altres malalties, famílies separades i altres inconvenients econòmics i socials-, ha resultat en unes xifres molt baixes de contagi per covid-19.

L’èxit aparent de l’estratègia covid zero ha sigut un motiu d’orgull per al poble xinès, mentre els dirigents del país se’n vanagloriaven dient que era un senyal de la superioritat de la Xina. Paradoxalment, però, la importància política que el govern ha atribuït a l’èxit inicial de l’estratègia s’ha convertit en una barrera per a la recuperació. Als dirigents xinesos els resulta ara molt difícil adoptar una estratègia més moderada, perquè indubtablement comportaria més contagis i morts per covid-19. Tot i que les xifres totals mai arribaran a ser tan altes com als Estats Units, un augment de milers de morts seria difícil d’assimilar per a una ciutadania a qui s’ha fet creure que s’arribaria al zero.

A més, aquestes expectatives han contribuït a tenir una taxa de vacunació força baixa entre els xinesos de més edat, a molts dels quals els fan més por els efectes secundaris de la vacuna que no els riscos del covid-19 tal com ells els perceben. Al voltant del 40% dels xinesos de més de 80 anys, i gairebé el 20% de la franja entre 60 i 79 anys, no han rebut ni una sola dosi de cap vacuna. Seguint amb la comparació nord-americana, als EUA la xifra de ciutadans no vacunats de més de 65 anys s’aproxima ara al zero.

Aquest problema s’ha agreujat perquè les vacunes xineses són menys eficaces que les basades en ARNm i perquè hi ha falta de transparència en els assajos clínics. Els dirigents de Pequín s’han mostrat reticents a importar vacunes més efectives, perquè, tal com han pregonat sovint, tenen l’ambició de desenvolupar una vacuna nativa que es pugui exportar. Així doncs, l’objectiu polític de situar la Xina com a líder farmacèutic mundial potser, en realitat, ha donat com a conseqüència un índex de vacunació més baix.

El problema amb l’estratègia xinesa es va fer evident arran de l’aparició de l’òmicron, una variant del covid-19 considerada lleu a Occident, atès l’elevat índex de vacunació d’aquests països. A Hong Kong, la primera onada d’òmicron va fer estralls entre la població gran i poc vacunada de la ciutat, i va causar la taxa de mortalitat per covid-19 més alta del món.

A més, s’està començant a esgotar la paciència de la població davant les mesures estrictes del covid zero. El cost del confinament total de les ciutats és immens, sobretot als hubs econòmics de la costa. Els estudis dels principals especialistes xinesos en macroeconomia conclouen que imposar un confinament total a una ciutat tan important com Xangai reduiria el PIB real del país (ajustat a la inflació) en un 4%. Gran part d’aquestes pèrdues recaurien sobre la ciutat confinada, però també hi hauria conseqüències negatives en altres regions amb les quals manté vincles comercials.

Pitjor encara, la Xina no ha tancat només una ciutat. El mes passat va confinar durant una setmana Shenzhen, una ciutat de 17,5 milions d’habitants. A Xangai es va imposar un confinament per fases a mitja ciutat mentre es feien tests a 26 milions d’habitants, però de sobte es va tancar tota la metròpoli per un temps indefinit. Per entendre la magnitud d’aquesta interrupció de l’activitat, s’ha de tenir en compte que Xangai i Shenzhen són, respectivament, l’economia urbana més gran del país i la tercera, equivalents a les àrees metropolitanes de Nova York i Chicago.

Com que van apostar tan fort per l’estratègia covid zero, els dirigents polítics xinesos estan ara entre l’espasa i la paret. Si doblen l’aposta, la recuperació econòmica esdevindrà encara més difícil i s’imposaran uns costos que per a la ciutadania ja no valdrà la pena pagar. Però si es relaxen les restriccions, els contagis i les morts creixeran de pressa, mentre el virus es propaga entre una població que no té el nivell d’immunitat aconseguit a la majoria de països equiparables.

La Xina no superarà el covid-19 fins que no passin dues coses. En primer lloc, entre la gent gran ha de millorar la immunitat derivada de la vacuna. El govern ha de desplegar tots els seus recursos per maximitzar la celeritat i el nombre de vacunes que s’administren a aquest sector de la població. També ha d’optar per les més efectives. L’autorització concedida fa poc a un fabricant xinès per produir una versió genèrica del fàrmac antiviral de Pfizer és un pas en la bona direcció. El govern ha de fomentar ara una valoració més independent i transparent de totes les vacunes disponibles amb l’objectiu de potenciar l’administració de les més efectives i promoure la confiança de l’opinió pública en aquests fàrmacs.

En segon lloc, Pequín ha de modificar els seus missatges públics per gestionar millor les expectatives. Perquè el poble xinès ha de començar a preparar-se per conviure amb el covid-19, i això vol dir acceptar que hi haurà contagis i morts, com n’hi ha a causa de la grip i altres infeccions.

Pequín s’ha d’afanyar a prendre mesures. Encara està lluitant amb la primera onada d’òmicron quan una segona subvariant, la BA.2, ja es propaga per Europa i probablement arribarà a la Xina en els pròxims mesos. Els investigadors han descobert que la nova variant s’assembla a l’antiga i representa, per tant, una amenaça sobretot per als que no estan vacunats, els immunodeprimits o els que no tinguin anticossos a causa d’una infecció recent. Si la Xina no vol tancar la seva economia amb cada nova variant, ha de vacunar la gent gran i preparar la ciutadania per a més morts per covid-19.

Copyright Project Syndicate