Les adopcions internacionals cauen en picat, però les criatures encara hi són

De més a prop o de més lluny, gairebé tots coneixem alguna parella que ha adoptat una criatura, o més d’una, fora del territori de l’Estat. A mesura que les administracions van anar endurint el procés d’adopció estatal, amb l’entrada del segle XXI es van disparar les adopcions internacionals. La terrible situació de la canalla en diversos països d’arreu del món va fer la resta. I així, l’any 2004 es va arribar a un pic d’unes 45.000 adopcions internacionals a escala global; a Catalunya van ser 1.562 aquell any. De llavors ençà les xifres s’han desplomat. Al món, una mitjana d’un 85%, i al nostre país un 88%: tot just 139 adopcions al llarg de tot el 2016.

És cert que entre els motius que expliquen aquest descens n’hi ha que són per celebrar-los; els experts expliquen que molts països han iniciat polítiques de protecció de la infància que, teòricament, n’han hagut de millorar la situació i fer menys necessària l’adopció. Però també és cert que en molts casos l’experiència pràctica ens indica que el grau de corrupció i els intermediaris han augmentat, amb la qual cosa el procés s’ha complicat i s’allarga en el temps de manera insostenible. Després d’anys de gestions, moltes famílies encara han hagut de passar per un autèntic viacrucis de setmanes i setmanes en un hotel amb informacions contradictòries sobre el desenllaç.

Hi ha també països que simplement han vetat l’adopció per part de famílies estrangeres per una qüestió d’orgull nacional. Entre una cosa i l’altra tenim que una adopció a la Xina, per exemple, ha passat de nou mesos a deu anys, a Ucraïna i Rússia porten el mateix camí i al Marroc, Mali i Etiòpia directament han prohibit que hi hagi adopcions internacionals, en l’últim cas aquesta mateixa setmana.

No es pot oblidar que el dret a adoptar no existeix, que el dret és el del nen a poder tenir un futur en condicions. I que en aquest sentit és per felicitar-se si realment aquestes condicions han millorat en determinats països. Igualment, cal lluitar contra el frau i les corrupteles que incomprensiblement condicionen un àmbit tan delicat. Però res d’això podrà evitar que hi segueix havent, arreu, aquí i a fora, criatures a qui la vida no els ha somrigut d’entrada i que es mereixen una oportunitat. I és aquest objectiu el que hauria de presidir qualsevol decisió de qualsevol administració.