24/04/2021

Què en farem de l’aeroport del Prat?

3 min
Què en farem de l’aeroport del Prat?
Disponible en:

Amb Germà Bel i Pedro Nueno vaig tenir l’honor de participar, l’any 2007, en l’acte de l’Iese on la societat civil i econòmica de Barcelona va reclamar la gestió individualitzada de l’aeroport del Prat. Aquella batalla es va perdre. Un concurs convocat pel govern Zapatero que hauria representat un avenç important va ser cancel·lat pel govern de Rajoy, l’any 2011, en una de les seves primeres decisions. Malauradament a partir de llavors la perspectiva s’ha allunyat.

De tota manera, cal felicitar-se que l’activitat de l’aeroport s’hagi incrementat notablement des de l’any 2007 i que, com a conseqüència, sigui ara un dels aeroports més importants d’Europa. En nombre de passatgers ha passat de 33 milions l’any 2007 a 53 el 2019. També ha augmentat la xifra de vols intercontinentals. Per més que caldria millorar-ho, Barcelona està avui prou ben connectada per via aèria per convertir aquest fet en un factor favorable per a la localització d’iniciatives empresarials internacionals. És un dels seus avantatges competitius clau. Per arribar a aquest punt han comptat tant la potència atractiva de Catalunya com la tasca de les institucions, incloses la Cambra de Comerç de Barcelona i Aena, que, estimulada pels Jocs Olímpics, va planejar una nova terminal que ha permès el creixement.

Ara bé, l’èxit ens torna a col·locar en una cruïlla. L’any 2019 l’aeroport va arribar, a la pràctica, a la seva plena capacitat. Per sostenir el ritme econòmic que podem preveure en el futur postpandèmic, i per induir-lo, es necessita una terminal satèl·lit i una reforma de la configuració de pistes, amb la prolongació d’alguna. Aena manifesta estar disposada, i desitjosa, a fer la inversió. Dedueixo d’una presentació molt recent del seu president a Tribuna Barcelona que seria de l’ordre de 1.700 milions d’euros i que, per raons de cicle regulatori europeu, la decisió de procedir s’hauria de prendre en els propers dos o tres mesos (la següent oportunitat seria d’aquí cinc anys). Però, ves per on, altra vegada estem encallats, amb la diferència que ara el bloqueig ens ve de casa. Ara un acte com el de l’Iese l’hauríem de fer per reclamar a les autoritats catalanes que facilitin la consolidació d’un gran aeroport a Barcelona. Seria tristíssim. Ho hauríem d’evitar.

L’oposició deriva d’una combinació de tres factors:

1. Es podria pensar que limitar l’aeroport del Prat afavoriria l’expansió dels de Reus i Girona. Però no és així. Reus i Girona prosperaran si Catalunya disposa d’un aeroport que sigui un hub connector internacional. I només l’aeroport del Prat ho pot ser. I per ser-ho necessita la reforma.

2. La modificació de la pista demanaria redefinir un espai protegit pel programa europeu Natura 2000. A la UE-28 (que inclou el Regne Unit) la xarxa Natura cobreix el 18% del territori, a Espanya el 27,4% i a Catalunya el 30%. Em sembla molt bé i no voldria pas renunciar a una protecció d’aquesta magnitud, o fins i tot a augmentar-la. Però cal un mínim de flexibilitat en on se situa. La xarxa Natura protegeix la biodiversitat: s’han de preservar espècies, i aquestes han de tenir, per tant, un hàbitat. Però la localització precisa es pot adaptar a altres necessitats. Entenc que Aena està ben disposada a garantir un hàbitat molt més extens per a les aus afectades. És un compromís que, sens dubte, la UE aprovaria.

3. El transport aeri emet diòxid de carboni. Ben cert. Però això la humanitat no ho resoldrà amb l’eliminació de vols sinó amb un programa de descarbonització. En el futur hi haurà transport aeri però l’energia que el propulsarà serà verda.

Si ens deixem portar per aquests raonaments farem mal a l’economia. Hem après amb la pandèmia que hi ha circumstàncies que justifiquen un sacrifici econòmic temporal per evitar un mal major. Però el que no té raó de ser és un sacrifici econòmic permanent per evitar mals perfectament evitables amb mesures menys dràstiques.

A finals de maig tindrem president. Concloc amb l’exhortació que li faria en aquell moment. Molt Honorable President: li queda aproximadament un mes per pactar el tema de l’aeroport, reuneixi’s amb el president d’Aena, parlin les hores que faci falta i acordin un camí que permeti la reforma de l’aeroport. Li asseguro que si entoma aquest repte enviarà un senyal contundent de responsabilitat que li guanyarà molt de crèdit, així com un respecte i una confiança durables per part dels actors econòmics i socials catalans. I si no ho fa també li asseguro que els molts que se n’alegraran no li deixaran oblidar que aquesta vegada l’aeroport l’haurem capat des de Catalunya.

Andreu Mas-Colell és economista, catedratic emèrit de la UPF i de la Barcelona GSE.

stats