Llegim a l’ARA que Rosalía, Madonna, Johnny Depp, Kate Moss i Jenna Ortega (aquesta no sé qui és) s’han “deixat veure” (l’expressió m’encanta) a la Setmana de la Moda de París. A la foto que il·lustrava la notícia hi havia algunes d’aquestes famositats, amb vestits preciosos i bosses de mà indolentment abandonades a terra per les quals donaria la vida (de vostès). M’agrada molt la gent que es vesteix per a les ocasions. Per sopar, per passejar, per fer esport, per despullar-se, per anar a l’oficina o a classe. De vegades, vestir-se per a una ocasió és el més bonic de l’ocasió. Fa poc vaig anar amb una persona que estimo molt a Andorra. Ens vam emprovar tots els pantalons possibles. Va ser un dia tan bonic i alegre que potser el recordaré el dia que em mori.
L’altre dia l’esportista Aitana Bonmatí va rebre la Pilota d’Or. La va anar a buscar amb un vestit, preciós, que li quedava preciós, de lluentons, d’un color que era com portar la Fageda d’en Jordà al cos. I era d’una dissenyadora catalana. Triar el vestit d’aquesta dissenyadora, la Marta Martí, no és només un acte de bon gust. Com sempre passa amb les bones tries, és també un acte radicalment cultural. La roba és cultura. I en aquests moments de la vida, quan hi ha botigues que venen tovalloles d’un sol ús (sí, ho juro), lluir un vestit com aquest em demostra el que ja sabia. Els bons en lo seu solen ser intel·ligents.
