Els altres àudios del Girona - Reial Societat
"–Com ho podrem fer? No podem tornar a cridar l’àrbitre perquè vagi a la pantalla i suggerir-li (diu suggerir-li mentre fa el gest d’"entre cometes”) que desfaci el que ha xiulat al camp. Ja ho vam fer tres vegades l’altre dia i fins i tot a mi em va fer sentir incòmode.
–Hi ha moltes maneres de fer-ho i que sembli un accident (N. del T: “de conseguir el efecto sin que se note el cuidado”). Per exemple, anul·lar un gol que tothom ha vist que és legal pel simple procediment d’afirmar que era il·legal.
–I tu creus que funciona?
–Als jutges del Procés bé que els va funcionar. Una protesta? Terrorisme. I l’endemà ho tens a les portades de confiança.
–No m’agrada aquest exemple. Ja saps que en aquesta casa sempre hem pensat que barrejar el futbol i la política no és correcte. I, a més a més, anar fent el ploricó és de pobres. Aquí mai no hem sigut partidaris de barrejar el futbol i la política: [Fa una pausa i esclata a riure] Perquè no ho hem necessitat mai!
–[riu] Doncs direm que l’àrbitre tenia fets alternatius. Mira: posem que l’equip de casa (ja m’entens) marca un gol legal, aleshores tires la jugada uns quants segons enrere fins que trobis una infracció i ja tens el motiu per invalidar tota la jugada.
–Home, però quants segons pots tornar enrere? Deu? Vint? Trenta?
–I trenta-set, també.
–Sí, home! ¿I si pel mig l’equip contrari refusa la pilota un parell de vegades i fins i tot te la pren un moment?
–Cap problema. És més, tu anul·les un gol així i t’asseguro que l’equip de casa s’emprenya tant que al final segur que has d’acabar expulsant algú per protestar ostensiblement. I ja no juga el diumenge següent contra vosaltres.
–Ets un crac, tio.
–No hi ha sentiment més gratificant que el d’aconseguir que es faci justícia. [esclaten a riure]"
