Angie, el temps està de part meva
El cantant Mick Jagger va fer un tuit, ahir, amb un vídeo on mostrava part del backstage en un concert. Allò que es fa, de vegades, per fer contents els fans. Com que el segueixo (el segueixo a Twitter i el segueixo en el sentit que fan servir les simpàtiques senyores catalanes per dir que són fans d’algun artista) vaig repiular-lo.
Llavors, un seguidor meu (un seguidor de Twitter) que vaig veure que es diu David Serrano va contestar, en anglès (tradueixo): “Us vaig anar a veure a Barcelona l’any 1990 [jo també] pensant que era l’última oportunitat de veure els Stones en directe [jo també]. 31 anys després, estic molt content de veure com estava d’equivocat [jo també]". Però, esclar, en David Serrano va fer el tuit de resposta a mi, com a repiuladora, i a Mick Jagger, com a repiulat. Vaig començar a riure de veure que el tuit era en resposta a @emparmoliner i @mickjagger. Així. Em queien les llàgrimes de riure si pensava en els dos noms junts. I, esclar, al cap de no res, un altre tuitaire ja va fer una broma, relacionada amb les drogues, també per als dos noms junts. I vaig pensar que al cap de no res ja hi hauria qui posaria, també etiquetant el líder de ses satàniques majestats i a servidora, qualsevol frase que inclogués “los lazis”, i que això faria que aviat hi hagués una discussió entre “lazis” i “no lazis”, amb algun insult i algun bloqueig i tot. I que el pobre Mick Jagger, l’autor d’Out of time, tindria no sé quantes notificacions que no entendria gens, però tant se valdria, perquè això li deu passar a tot arreu del món, amb tots els seguidors que el repiulen. I jo no podia parar de riure i com més m’imaginava Mick Jagger llegint allò més reia i reia i reia.
