Barcelona, capital de Catalunya

És matemàtica pura, que diria el gran Johan: si una campanya electoral es fa llarga, dues campanyes es fan el doble de llargues. I quan has de posar a la mateixa papereta els presos, els exiliats, l’1 d’Octubre, els preus dels pisos, el turisme, la contaminació i l’obligat plebiscit sobre l’alcaldessa que vol repetir mandat, la papereta pateix i les orelles també, perquè els discursos acostumen a ser bastant pitjors que els ideals que se suposa que els inspiren. L’última ha estat la del president Torra dient que “Barcelona ha abdicat de ser la capital de Catalunya i Girona ha hagut d’exercir la capitalitat”. Excel·lent: després de la falta d’unitat estratègica, ara arriba la divisió geogràfica. Una cosa pot ser Colau, amb els seus càlculs, ambigüitats i empaties sobtades, i una altra cosa és el
paper decisiu de Barcelona i dels barcelonins en la història del país i això val tant per al 1714 com per al 2017. El país és un i la capital també és una. I totes les contribucions són benvingudes.

Més continguts de