Publicitat
Publicitat

Carta al policia 8U5* (i a Felip VI)

De tu en conec la força que desplegues quan deixes caure la porra damunt del cos d’una persona indefensa. M’ho vas fer un munt de vegades

Benvolgut 8U5*, no sé com et dius, ni sé d’on ets. No sé si tens companya, si tens company, si tens fills, pares, germans. No sé en quin entorn has crescut i viscut. De tu en sé molt poques coses, però molt profundes: sé el color dels teus ulls, d’un marró tendre, de borró d’alzina; ens vam mirar als ulls una bona estona. A mi se’m va fer molt llarga. I a tu? No ho semblava. Somreies i m’insultaves en veu baixa, com abans havies fet amb la meva filla, quan l’arrossegaves per terra, enganxant-la pels cabells. El teu somriure deu ser el mateix que fas servir per besar el front de la teva mare, els llavis del teu company. De tu en conec la força que desplegues quan deixes caure la porra damunt del cos d’una persona indefensa. M’ho vas fer un munt de vegades. Ho vas fer bé, amb precisió: tinc l’esquena, les natges, el braç ple d’hematomes, una ferida oberta a l’omòplat. Em vas esgarrapar amb alguna cosa punxeguda a la mà, quan mirava de protegir-me. Ho vas fer bé, gaudint de la feina. M’ho vas dir, recordes? Et vaig preguntar si t’agradava pegar a gent indefensa i em vas dir que a nosaltres ens ho faries una i mil vegades. Darrere teu, un oficial de la teva unitat com aquell a qui vam demanar que ens mostrés l’ordre judicial i ens va dir que sí, que ara ens l’ensenyava, però va donar l’ordre que ens estossinéssiu, aquell oficial valent, darrere teu, ens reptava, també somrient, perquè l’anéssim a trobar. Mentrestant la meva dona, a qui també vau fer mal, recollia de terra la nostra filla: havia perdut les ulleres, l’havíeu agafat pel nas, li havíeu dit puta, zorra... La meva filla té vint anys, juga a bàsquet, fa voluntariat, estudia relacions internacionals. I la teva filla com és, què fa?

Et vaig preguntar si t’agradava pegar a gent indefensa i em vas dir que a nosaltres ens ho faries una i mil vegades

Vau fer bé la vostra feina. Us agrada. Vau entrar a l’Escola Dolors Monserdà i vau sortir-ne amb tres urnes. Us abraçàveu. Alguns dels policies ens ensenyaven el dit del mig. Feien molt bé la seva feina. D’altres, molt professionalment, encara tenien temps d’atonyinar algunes persones més, per protegir la convivència, s’entén. Mentrestant, tu em miraves, i jo et mirava. Em vaig acostar encara més a tu. Gairebé nas contra nas. Vas tornar a desenfundar la porra. Molt lentament et vas enrotllar la nansa al canell i em vas dir: “ Atrás ”. Aleshores us van donar l’ordre de retirada. Vas deixar de somriure. Vaig sentir per tu un menyspreu profundíssim, ho admeto. I em sap greu. M’havies fet mal. Havies fet mal a la meva família. Als meus amics. A la gent que com nosaltres feia cua en una vorera de Barcelona, davant d’una escola. T’imagines que això t’hagués passat a tu?

Però ara comprenc més coses, 8U5*, i t’he de fer justícia: vaig escoltar el missatge del rei Felip. Ell, com tu, té la mirada profunda, freda. D’ell en sabem la vida pública, i una mica de la privada. Sabem que ha estat educat en els cercles de l’elit madrilenya. Sabem que té una sòlida formació militar. Sabem que li agrada fer esport. Que té dona i filles.

El teu odi contra mi, contra tots nosaltres, 8U5*, ve de dalt. Per això et perdono. Et manipulen

Que ha tingut problemes greus a casa. De tant en tant ve a Catalunya i fa l’esforç de parlar en català (quan parla en anglès ho fa sense esforç). El rei va ser desgraciadament injust amb els que vam anar a votar per decidir el nostre futur, i va obrir la porta a aplicar l’article 155 de la Constitució. El rei té por, i es va amagar darrere vostre, com l’oficial que ens reptava. Ell, que a través del seu malaguanyat pare encarna la transició democràtica, l’altre dia en va representar el podriment definitiu: posar-se la Constitució a la boca quan s’han tancat webs, s’ha violat correu, s’ha prohibit el dret de reunió; quan l’ordre d’un interventor general ha bloquejat a la pràctica l’autonomia financera, quan s’han incomplert de manera reiterada els articles addicionals de l’Estatut sobre inversions a Catalunya, quan els poders de l’Estat han fet lectures de l’Estatut explícitament més restrictives que la que fan als estatuts d’altres autonomies; quan s’ha declarat inconstitucional la immersió lingüística, pilar, ella sí, del nostre model de convivència, és infame. El teu odi contra mi, contra tots nosaltres, 8U5*, ve de dalt. Per això et perdono. Et manipulen. M’ho ha fet entendre Alfonso Guerra parlant dels catalans. Des del col·legi fins a l’escola de policia; des dels teus oficials fins al mateix rei Felip: tots t’empenyen a l’odi. Tant que al final acabes arrossegant pels cabells la meva filla i dones la volta al món mostrant la mena d’Espanya a la qual el rei ens vol lligats. Et planyo i et perdono, 8U5*. El dia que vulguis, et convido a dinar. Salut!

Ara ens toca a nosaltres, catalans, mesurar bé cada pas. Estem guanyant. Només cal llegir el que diu el món. Que la imprudència no ens faci traïdors.

Etiquetes

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT