L'avorrit (però crucial) atractiu de la UE
La inestabilitat geopolítica actual presenta a Europa una oportunitat única per oferir una alternativa a la dependència excessiva respecte dels Estats Units i de la Xina. Al setembre el president xinès, Xi Jinping, en un intent de posicionar el seu país com un contrapès a l'assertivitat dels EUA, va presentar la seva política exterior com un "posicionament clar contra l'hegemonisme i la política de poder". En la seva intervenció a la cimera de l'Organització de Cooperació de Shanghai, flanquejat pel primer ministre indi, Narendra Modi; el president rus, Vladímir Putin, i disset caps d'estat més, Xi es va comprometre a "practicar un multilateralisme veritable" i a promoure un ordre mundial basat en el lliure comerç.
Però molts líders encara desconfien de les promeses de Xi. Les ofertes bilaterals de la Xina són cada cop més condicionals, i els últims anys s'ha tornat més evident l'assetjament xinès a les Filipines i altres països al mar de la Xina Meridional. Alhora, la desacceleració econòmica del país va reduir la seva provisió de finançament a l'estranger, abans generosa, i va frenar la demanda xinesa de matèries primeres importades des d'economies en desenvolupament i emergents, per exemple mineral de ferro i soja.
Per aprofitar aquesta oportunitat, la UE s'ha de replantejar el seu avantatge comparatiu geopolític. Tot i que una generació anterior de dirigents europeus encara pregonen el model social, els valors compartits i els generosos programes d'ajuda del bloc, aquests actius abans poderosos han perdut ara gran part del seu atractiu, fins i tot dins de la mateixa Europa.
Els joves de tot el continent no se senten beneficiats per uns sistemes socials que els seus països ja no poden mantenir. Els "valors europeus" de la postguerra, que durant molt de temps van ser ideals unificadors, estan qüestionats a Alemanya, França, el Regne Unit i altres països, a mesura que els partits de centre perden terreny davant del retorn de l'extrema dreta. Mentrestant, els pressupostos humanitaris i d'ajuda a l'estranger estan cada cop més restringits per l'augment dels costos de defensa i l'enduriment de les polítiques fiscals, fet que empeny els socis tradicionals d'Europa a buscar alguna cosa més tangible.
La futura influència d'Europa dependrà menys dels valors i de l'ajuda i més de les oportunitats econòmiques. A diferència de la Xina, i cada cop més també dels Estats Units, la UE continua sent un mercat vast i obert, favorable a la inversió estrangera directa. I la facilitat d'accés al Regne Unit, Suïssa i Noruega reforça encara més la seva posició.
A més, l'anomenada perifèria d'Europa és molt més dinàmica del que molts suposen. Els comentaristes europeus solen lamentar el lent creixement del continent, però tendeixen a passar per alt la vitalitat d'economies com Malta, Irlanda, Xipre, Polònia, Croàcia, Espanya, Grècia, Eslovènia i Bulgària, que creixen totes més que la mitjana continental.
El mateix es pot dir de la tecnologia i les finances. Encara que sovint a la UE se la considera més àrbitre que un jugador en els camps de la tecnologia i el capital risc, estan apareixent start-ups europees que comencen a qüestionar aquest estereotip.
Però encara queda molt per fer. Per començar, les autoritats han d'actuar sobre la base de l'informe sobre la competitivitat de la UE de l'expresident del Banc Central Europeu Mario Draghi, que va demanar fins a 800.000 milions d'euros d'inversió anual addicional per complir els objectius del bloc en matèria de defensa, infraestructura, energies netes i intel·ligència artificial. Un bon començament seria oferir als europeus una imatge clara del punt d'arribada d'aquestes mesures.
Afortunadament, la UE compta amb recursos per promoure els seus objectius estratègics. Pot enllestir la unió de mercats de capitals, fomentar un ecosistema favorable a la innovació i garantir un subministrament d'energia assequible i sostenible. També pot potenciar el Banc Europeu d'Inversions, el capital i el poder del qual podrien donar més rendiment.
I, sobretot, la direcció de la UE ha de resistir la temptació de promoure acords d'associació mitjançant la regulació o la moralització. Una Europa que imposi normes unilateralment o imiti les tàctiques coercitives de les grans potències no resultarà atractiva per a altres països. En comptes d'amenaçar amb impostos al carboni o amb l'exclusió de les cadenes de subministrament, la UE ha de promoure iniciatives conjuntes (intercanvis de tecnologia, finançament concessional i projectes conjunts d'energies netes) sobre una base mútuament acordada de normes de supervisió i de rendició de comptes.
La capacitat defensiva d'Europa feia molt de temps que estava limitada per un mecanisme de presa de decisions fragmentat, una excessiva dependència de l'OTAN i una base industrial balcanitzada i incapaç de créixer en temps de guerra. Però la invasió russa d'Ucraïna ha despertat Europa de l'autocomplaença, ha unit el continent, ha portat un augment de la despesa militar i ha accelerat la inversió en noves tecnologies.
Els esforços en rearmament s'han de centrar en la innovació i l'eficiència, i no en el clientelisme polític. Això implica reformar els sistemes de compra pública per alliberar-los de la pressió de crear llocs de treball per a electorats clau. Europa també ha de prioritzar el desenvolupament de capacitats pròpies en comptes d'adjudicar contractes a empreses dels Estats Units. Només així es podrà posicionar com un soci creïble en matèria de seguretat.
Des del punt de vista polític, la fortalesa més gran de la UE resideix en la seva arrelada tradició de cooperació a través de la llei i les institucions. Això ofereix una base sòlida per a associacions estables, no coercitives i mútuament avantatjoses, i reforça la credibilitat del bloc com a defensor dels estats més petits dins i fora de les seves fronteres. En aquest factor rau l'atractiu d'Europa per a molts països de mida mitjana que busquen fiabilitat i coherència.
Encara que sembli avorrit, el legalisme de la UE és un actiu estratègic. Mentre que als Estats Units la governança pot dependre del personalisme polític i a la Xina del control centralitzat, el sistema europeu basat en regles ofereix un grau d'estabilitat difícil d'igualar. Mentre el bloc mantingui el compromís amb l'estat de dret, la previsibilitat continuarà sent un dels seus grans avantatges competitius.
Copyright Project Syndicate
