L’historiador mestre de periodistes
No ha estat, esclar, la circumstància en què hauríem volgut homenatjar-lo, però l’acte de reconeixement que aquesta tarda hem dedicat al professor Joan B. Culla ens ha permès dir-li que l’estimem de manera càlida i sentida. I multitudinària, perquè la sala gran del CCCB estava plena com un ou.
Poden estar tranquils tots aquells lectors que aquests dies ens han fet arribar missatges, que li han estat transmesos en tota la seva intensitat, des de l’alumne Jordi Mateu, que confessava que el seu pare li demanava els apunts de les classes d’història, fins al col·lega catedràtic de teoria de la comunicació Miquel de Moragas i Spà, que va dir que li hauria agradat ser alumne seu "per aprendre de la seva clarividència i coratge intel·lectual i per la seva capacitat d’interpretar el present des del seu magistral coneixement de la història".
Aquesta és una de les observacions més interessants sobre la carrera de Culla: la de ser un historiador atípic, perquè és un historiador del present. Culla ens ha ensenyat el fil que uneix les notícies del dia amb la història contemporània.
Ens ho ha ensenyat a través dels seus articles però també literalment als vora 10.000 estudiants que hem passat per les seves classes magistrals a la Facultat de Periodisme de la Universitat Autònoma des del 1975, en una llista que inclou Ariadna Oltra, Xavier Graset, Manel Lucas, Manel Alias, Mariola Dinarés, Ferran Espada, Jordi Eroles, Maria Fernández, Ana Godó, Fàtima Llambrich, Cristina Ribas, Maiol Roger, Laura Rosel, Ricard Ustrell, Carlos Baraibar, David Bassa, Domènec Subirà, Carles Torres o Joan Garcia.
Desenes de promocions de periodistes d’aquest país ens reconeixem com a deixebles de Joan B. Culla, i l’equipatge intel·lectual que això ha significat per a nosaltres només és superat per l’afecte que li tenim.
