No és fàcil parlar d’eutanàsia sense que la discussió esdevingui un camp de batalla ideològic. Per primera vegada des de l’aprovació de la llei d’eutanàsia a Espanya, s’ha obert un front als jutjats i s’ha convertit la justícia en l’última trinxera on es disputa la voluntat d’una noia de 24 anys que fa mesos que reclama l’eutanàsia. Una decisió validada per la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya, que ha confirmat que compleix tots els requisits legals.
La petició de la Noelia, que pateix una paraplegia irreversible després d’un intent de suïcidi, continua encallada. A l’agost, quan faltaven només tres dies perquè se li practiqués l’eutanàsia, el seu pare, assessorat pel col·lectiu ultracatòlic Abogados Cristianos, va portar el cas als tribunals i va aconseguir paralitzar el procés. La qüestió fonamental del debat és si uns pares poden recórrer als tribunals per impedir que s’apliqui l’eutanàsia a la seva filla major d’edat, quan ja li ha estat concedida pels experts a qui la mateixa llei atorga la competència per autoritzar-la i garantir-ne la legalitat.
En la vista oral, on la jutgessa va poder escoltar els testimonis abans de decidir si admet el recurs a tràmit, el lletrat que representa els pares va argumentar, sense aportar cap informe pericial, que cal revocar el procés perquè la noia pateix un trastorn mental amb idees suïcides i paranoides que li impedeixen decidir sobre la seva vida. En canvi, la Generalitat, en representació de la Comissió de Garanties, i tots els professionals que han intervingut en el procés, van defensar que la noia compleix les exigències legals, i que no pateix cap alteració cognitiva que la invalidi per prendre decisions de manera lliure, conscient i informada.
L’aplicació de l’eutanàsia en persones amb trastorns de salut mental és, i no es pot negar, un tema mèdicament complex. Per això, és una porta d’entrada fàcil per a la croada ideològica. Darrere d’aquest cas concret, Abogados Cristianos, una associació alimentada per un catolicisme ultraprocessat que combina ingredients com la defensa del franquisme, les idees provida i l’ofensiva contra els nous models de família, no protegeix la Noelia, protegeix la seva ideologia. Aquesta batalla no és jurídica, és moral, d’imposició de la seva veritat a tota la societat. El sentit originari dels valors cristians que es vol promoure és tan adulterat que es dilueix al servei d’una agenda política.
Aquesta associació tan bel·ligerant contra l’ajuda a morir qüestiona la capacitat de la noia per prendre decisions lliures, tot oblidant que la rigidesa de les idees i la submissió cega a unes creences que no passen pel sedàs del pensament crític també limiten la llibertat. Es pot estar d’acord o no amb la despenalització de l’eutanàsia, tothom pot posicionar-se cap a un cantó o l'altre, però ningú està legitimat a imposar als altres les pròpies creences. La Noelia demana morir perquè pateix, fa molt de temps que pateix, i confia que serà la llei qui la salvarà de la seva creu.
