25/07/2021

Una bona compra de TV3

2 min

TV3 ha tingut l’encert de comprar, per a aquesta temporada d’estiu, la sèrie 22 de juliol, que emet en prime time els dilluns. Son sis episodis en total i els ofereix de dos en dos. Van començar la setmana passada i per tant demà toquen els capítols 3 i 4. Si no l’heu vist, afanyeu-vos a recuperar els dos primers al servei a la carta i enganxeu-vos a la continuació, perquè és una molt bona sèrie. 22 de juliol gira al voltant dels atemptats que va patir Noruega l’any 2011, quan Anders Behring Breivik, un noi de família benestant vinculat a moviments d’extrema dreta, va fer esclatar un cotxe bomba al centre d’Oslo que va matar 8 persones i després va tirotejar indiscriminadament els joves que assistien a un campament d’estiu del Partit Laborista a Utoya. Durant una hora i mitja va poder assassinar cruelment 69 persones, que van trobar-se atrapades en aquella petita illa. És la gran tragèdia de Noruega en un país instal·lat en un cert cofoisme per les seves bones condicions de vida. Crear una sèrie per a la televisió pública només vuit anys i mig després de la catàstrofe havia de tenir una funció social que fugís de la recreació dels atemptats. I aquí és on radica la qualitat de 22 de juliol.

La sèrie sacseja el tòpic de la Noruega acomodada. I ho fa narrant la tragèdia des d’un punt de vista que anul·la qualsevol protagonisme, transcendència o morbositat sobre l’assassí Breivik. La sèrie observa el context previ als atemptats, les dificultats de reacció simultànies a la tragèdia i el magma resultant en les setmanes posteriors. I ho arrodoneix subratllant les mancances socials que cal atendre perquè no es torni a repetir.

La creadora i el director, Sara Johnsen i Pål Sletaune, aborden aquest retrat de Noruega a partir de cinc eixos: les retallades en la sanitat pública, les deficiències en el cos policial, el rol de la premsa a l’hora d’informar els ciutadans, el paper de l’escola i les esquerdes que es permeten -i es desatenen- perquè la ultradreta creixi. A més, ho fan construint uns personatges rics ens matisos que serviran, també, per subratllar l’impacte emocional que van tenir els atemptats sobre la població. La sèrie té una trama paral·lela sobre els maltractaments que rep un infant dins de la pròpia família que serveix per reflexionar sobre les causes d’aquestes tragèdies i com l’atenció precoç en diferents àmbits pot evitar desastres futurs. No tracta la catàstrofe com un fet inevitable i aïllat fruit de la desgràcia sinó com quelcom que s’engendra a poc a poc per raons sistèmiques. ¿Qui falla primer, el govern, la societat o l’individu?

22 de juliol és una sèrie valenta perquè, des de la televisió pública, critica la democràcia noruega i les institucions. No deuria ser fàcil per als ciutadans veure la sèrie, però és un clar exemple de com la televisió pot contribuir de manera clau a crear una consciència col·lectiva sobre les mancances del país i les necessitats socials que cal atendre millor.