15/04/2021

Capitalisme injust i irresponsable

4 min
Nasdaq Market.
Disponible en:

Aquests darrers dies, llegint alguns textos relacionats amb quatre persones de força actualitat, he tingut quatre sorpreses agradables però també m’han deixat algunes preocupacions. Les explico, i això em permetrà fer una reflexió sobre els canvis necessaris en l'organització futura de les nostres societats. 

1. Bill Gates. He llegit el llibre del fundador de Microsoft, i una de les fortunes més grans del món, titulat Com evitar el desastre climàtic. És una anàlisi completa i detallada del repte que té davant seu l’espècie humana, amb una interessant proposta de mesures per fer-hi front. Ja coneixia l’activitat solidària que ell i la seva dona fan a través de la Fundació que varen crear, però m’ha agradat veure com una persona amb la seva  posició proposa actuacions que segurament serien considerades inacceptables per una bona part dels membres dels sectors empresarials, tant del seu país com de la resta del món. Podria ser un llibre escrit per un activista. Vull creure que és honest en el que diu; penso que probablement respon a una certa mala consciència personal, però que reflecteix un convenciment real de la necessitat de fer canvis profunds. És una bona aportació.

2. Joe Biden. De forma bastant inesperada, el president nord-americà ha posat en marxa una mesura per incrementar substancialment l’impost sobre les gran fortunes dels EUA, i sobre els beneficis de les grans empreses. També ha enviat a l'FMI i al G-20 una proposta d’acord per establir uns nivells globals d’harmonització fiscal que faci que s’acabin les deslocalitzacions per raons fiscals que tant mal fan als països i que tant han reduït la recaptació fiscal mundial. Les conseqüències econòmiques i socials del covid obliguen tots els governs a uns grans ajuts de caràcter social i a unes grans despeses de reconstrucció. Cal, per tant, augmentar els pressupostos públics i són, sobretot, les grans fortunes i les grans empreses les que han de pagar més, arreu. Molts països, especialment de la UE, estan reaccionant positivament a la proposta. Si es dugués a terme, suposaria un pas molt important per deixar enrere moltes de les desigualtats i de les injustícies que s’han anat acumulant en els darrers 30 anys, des de la implantació del neocapitalisme. És, per tant, una notícia agradable.

3. Jeff Bezos. He vist i llegit en diferents mitjans que el fundador d'Amazon, ara l’home més ric del món, ha expressat el seu suport entusiasta a les propostes de Biden. No conec la seva trajectòria personal, però sovint les notícies sobre el funcionament de la seva empresa han reflectit molt poca responsabilitat en els aspectes socials. Dues notícies recents ens han explicat que Amazon ha estat una de les empreses que més profit ha pogut treure del covid;  i també que ha actuat durament per aconseguir impedir un intent de sindicació dels seus 3.000 treballadors de la planta d'Alabama. És cert que Bezos ha aplaudit la proposta reaccionant a una crítica que li va fer Biden, però ja és important que també un home com ell digui que fa costat a mesures com aquestes. M’ha fet pensar que, fins i tot persones que n’estan sortint molt beneficiades, han d’acceptar que el sistema és fonamentalment injust i necessita una revisió important per no haver de tapar de tant en tant els greus forats que va fent.

4. Arcadi Oliveres. Acabo amb el quart. Casualment, pocs dies abans de sentir el dolor per la seva pèrdua, havia estat llegint el seu llibret de comiat Paraules d’Arcadi. En una de les seves reflexions diu literalment que cal “erradicar el sistema capitalista”. Segurament jo no utilitzaria el mateix verb, perquè després de l’experiència comunista jo no sabria quin altre sistema proposar, però coincideixo plenament en bona part de l'esperit de la seva anàlisi. Però m’estimo més parlar d’una “reforma profunda” d’aquest capitalisme tan injust i tan irresponsable. 

Crec que hem de buscar un sistema que no posi en perill la democràcia ni ens faci passar involuntàriament a una dictadura; que no caigui en la planificació centralitzada, i que mantingui la llibertat econòmica i el funcionament real del mercat, però amb una forta regulació; un sistema que no elimini la propietat privada dels mitjans de producció, encara que augmenti molt la presència, la vigilància i el control per part del sector públic.

Crec que molts vàrem estar caminant en aquesta direcció en una part important d’Europa al llarg del tercer quart del segle passat. Uns en dèiem “socialisme democràtic” i altres parlaven de “capitalisme de rostre humà”. Noms a part, alguns dels conceptes clau són per a mi els següents: democràcia representativa; respecte pels drets dels altres i pels interessos col·lectius; responsabilitat i autolimitació personal; mercat lliure però regulat per evitar monopolis i abusos; propietat pública per als serveis essencials; limitació i control de l’activitat financera especulativa; igualtat real d’oportunitats educatives i sanitàries; redistribució fiscal de rendes i de serveis públics; intervenció pública, plena o parcial en els serveis bàsics.

Tant la pandèmia com el canvi climàtic poden ser oportunitats per tirar endavant moltes reformes com les que volia l’Arcadi i també volem molts més.

Joan Majó és enginyer i ex ministre

stats